El dia que tothom tenia el mateix a la mà

Sis mans d'infant sostenen gelats de maduixa dins de gots de paper, ajuntats al mig de la taula

24 Setembre 2026

El dia que tothom tenia el mateix a la mà

A l'Escola Lluís Millet hem acomiadat l'estiu amb el Dia del Gelat: un gelat de maduixa per a tothom, el mateix dia i a la mateixa hora.

Hi ha dinars que es recorden pel que hi havia al plat i n'hi ha que es recorden per una altra cosa. El Dia del Gelat és dels segons, i la raó és senzilla: no és un gelat, és que el tenia tothom alhora.

Un dia assenyalat, i assenyalat abans

La part important d'aquest dia passa abans que arribi. Era un dia esperat perquè se sabia que arribaria: tenia nom, tenia data i tothom en parlava. Un calendari amb dies marcats fa que una estona que es repeteix cada dia deixi de ser sempre igual, i això, per a un infant que dina cada dia al mateix lloc i a la mateixa hora, no és poca cosa.

Sis mans d'infant sostenen gelats de maduixa dins de gots de paper, ajuntats al mig de la taula

Com va anar

El gelat es va repartir quan ja s'havia acabat el dinar, un per cap, directament de la caixa. És un gelat de maduixa d'aquells allargats, de funda de plàstic, i es va servir dins d'un got de paper: un detall gens menor quan hi ha moltes mans alhora i una temperatura de setembre.

El que va venir després val la pena mirar-ho. Amb el gelat a la mà i abans de començar, es van ajuntar en rotllana i van fer un brindis amb els gots. Un brindis és una cosa que només es pot fer entre tots: no té sentit fer-lo sol, i no funciona si algú comença abans d'hora.

Un monitor reparteix gelats d'una caixa a diversos infants asseguts a les taules del menjador

Per què un dia així no és només un premi

Un dia especial al menjador es justifica sol si es veu com a excepció: funciona perquè els altres dies no són així. El valor no és el producte, és el senyal —avui tanquem una etapa, avui és diferent, avui ho celebrem tots junts i al mateix moment. Passa el mateix amb l'últim dia de curs o amb un aniversari: el que es recorda no és el menú, és que hi érem tots.

I amb això s'acaba l'estiu. Ara, tardor.

Diversos infants aixequen el gelat des de la seva taula, amb les finestres al fons

La frase de la setmana

Aquesta ens la va deixar un infant de 4t, i no anava del gelat. Anava de tot: «a la vida ens hem d'arriscar»

Aquesta setmana hi eren el Didac, monitor de l'ESO, i la Gal·la, monitora de tercer de primària.

Una infant menja el gelat asseguda a taula, amb la gerra d'aigua al davant

Què notareu a casa aquesta setmana

És probable que ja us ho hagin explicat el mateix dia, abans que us ho poguéssim explicar nosaltres. Si us pregunten quan serà el pròxim, digueu-los que encara no ho sabem.

A casa podeu preguntar…

T'agrada tenir un dia amb postres especials?

I si voleu anar més enllà

Pregunteu-li quin dia de l'any li agradaria que fos el pròxim dia especial del menjador. Les propostes ens arriben, i les llegim.

Fotos de l’Espai Migdia de l’IE Lluís Millet
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d’aquesta setmana.

L'estiu ja està tancat. La setmana vinent, el migdia de sempre.

Publicada el