24 Setembre 2026
Un de cada curs, cada dia, pesant el que ha sobrat
A l'Escola Sagrada Família el migdia va per torns, i hi ha una feina que es fa al final: sis infants, un de cada curs de primària, pesen el menjar sobrant i el separen. Cada dia.
Es pot explicar un migdia per l'horari. Nosaltres preferim explicar-lo pel que passa a dos quarts de tres, quan la majoria ja ha acabat.
La feina del final
Quan els infants de 4t, 5è i 6è acaben de dinar, comença el control del malbaratament alimentari.
Hi participen sis infants cada dia: un de 1r, un de 2n, un de 3r, un de 4t, un de 5è i un de 6è. Ajuden a fer el pesatge del que ha sobrat i a separar-lo correctament —els cigrons en un cubell, l'arròs en un altre, i cada cosa al seu lloc— perquè la xifra que en surti vulgui dir alguna cosa.
Que hi hagi un infant de cada curs no és un detall organitzatiu. Vol dir que la feina no és «dels grans», i que un de 1r veu com ho fa un de 6è el mateix dia i al mateix cubell. És la manera més ràpida d'aprendre una feina: mirar com la fa algú que ja fa temps que la fa.
Els dos torns, en curt
De dos quarts d'una a dos quarts de dues dinen I3, I4 i I5 al menjador d'infantil, i 1r, 2n i 3r al de primària. Mentrestant, 4t, 5è i 6è són a fora.
A dos quarts de dues es canvia: es recullen els estris, s'endreça l'espai i entren els grans. Els d'I3 van a fer la migdiada; I4, I5, 1r, 2n i 3r surten a jugar.
Abans d'entrar i mentre es dina
Abans de seure: rentar-se les mans, fer fila, entrar amb ordre. Durant l'àpat: menjar amb calma, fer servir bé els coberts, respectar els companys i ajudar a recollir.
Escrit així sembla una llista de normes, i no ho és. Són les set o vuit coses que, si es fan cada dia igual, fan que un edifici sencer d'infants pugui dinar sense que ningú hagi d'aixecar la veu.
I els que esperen, què fan
Els que encara no han entrat no fan cua: juguen. Hi ha escacs, jocs de taula, cordes, ping-pong, construccions i SuperThings. L'oferta és prou àmplia perquè cadascú trobi alguna cosa que li vingui de gust, que és exactament el punt.
A tres quarts de tres, la calma
Després de dinar, tothom cap al passadís, on es fa una estona més tranquil·la abans de tornar a les aules. Baixar el ritme abans de la tarda forma part de la feina del migdia tant com el dinar.
La frase de la setmana
Aquesta va acompanyada de demostració. Un infant de 4t ens va cridar per ensenyar-nos com salten a corda quatre alhora, cadascú amb la seva, i ho va presentar així:
«Mira el que fem, no ho has vist mai»
Tenia raó.
Aquesta setmana hi era la Judit.
Quatre cordes, el mateix ritme
A l'estona de lleure, sota la malla d'ombra de la pista, surten les cordes. No n'hi ha una de llarga per a tothom: cadascú té la seva, i salten els uns al costat dels altres.
La gràcia no és saltar, que això ja ho saben fer. És agafar el mateix ritme entre quatre i mantenir-lo, que és la part que costa i la que ens van voler ensenyar.
Què notareu a casa aquesta setmana
Si al vostre infant li ha tocat el pesatge, pregunteu-li quants grams van sortir. És possible que se'n recordi.
A casa podeu preguntar…
Sabíeu com s'organitzen els torns i què fan els infants abans i després de dinar?
I si voleu anar més enllà
Un dia, a casa, peseu el que queda als plats després de sopar. Només un dia. La conversa ve sola.
Fotos de l’Espai Migdia de l’Escola Sagrada Família
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d’aquesta setmana.
D'aquí a un mes tindrem prou registres per començar a comparar. Us ho explicarem.
