1 Octubre 2026
Què passa amb el menjar que no ens mengem
A l'Escola Emili Carles-Tolrà els infants pesen cada migdia el que sobra als plats. De seguida va arribar la pregunta que no havíem previst: i tot això, on va?
A la primera entrada us explicàvem que els infants han començat a pesar el menjar que sobra als plats. Entre les primeres preguntes, n'hi havia una que es repetia: i què passa amb el menjar que no ens mengem?
Avui en volem explicar una part.
No hi ha un sobrant, n'hi ha dos
Aquesta és la clau de tota la història, i no és evident fins que algú t'ho explica.
El primer sobrant és el del plat. És el menjar que s'ha servit, que ha anat a taula i que no s'ha menjat. Aquest és el que pesen els nostres encarregats cada migdia. I aquest es llença. No hi ha cap altra opció: un cop ha arribat al plat, no pot anar enlloc més.
El segon sobrant és el que no s'ha arribat a servir. És menjar cuinat que s'ha quedat a la cuina. Aquest no s'ha tocat, i per tant encara pot ser el dinar d'algú. L'escola el destina al programa Recooperem, perquè arribi a la taula d'altres famílies.
Per què la missió té dues cares
D'una banda, aprendre a donar valor al menjar i a servir-nos el que realment necessitem. Això actua sobre el primer sobrant, el que es llença, i només hi pot actuar qui s'està servint: ningú més pot decidir per ell.
De l'altra, aprofitar el que no s'ha servit perquè no es llenci. Això actua sobre el segon, i hi actua la cuina, l'equip i les entitats que el fan arribar on cal.
Totes dues parteixen de la mateixa idea: el menjar té valor, i cuidar-lo és també cuidar les persones.
Qui ho prepara
A les imatges es veu el procés complet: com s'envasa el menjar, com es guarda en fred i com surt del centre.
L'encarregada d'aquesta tasca és la Rosa, monitora de 3r i 4t, que cada dijous prepara les carmanyoles perquè el menjar arribi en bones condicions. Darrere de cada carmanyola hi ha la seva feina, la de l'equip de cuina i la de qui el fa arribar a qui el necessita.
El que volíem que descobrissin
Això: que el que per a nosaltres és un dinar qualsevol, per a altres famílies pot ser molt important.
No és una idea fàcil d'explicar amb paraules a algú de vuit anys. Amb una balança, un full de registre i una carmanyola al davant, s'explica sola.
La frase de la setmana
Aquesta no té res a veure amb el pesatge, i la publiquem igualment perquè és el que va respondre un infant de 5è quan li van preguntar què li agrada més del menjador:
«E que més m'agrada del menjador: és jugar al "mataconills"» (5è, A. A.)
Pesar el menjar és important. Jugar, també.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que es fixen en el que queda al plat, el seu i el vostre. I que potser us pregunten on va.
A casa podeu preguntar…
Què passaria amb el menjar que no s'ha servit si no el donéssim a ningú?
I si voleu anar més enllà
Proveu de pesar a casa, una setmana, el que queda als plats. Dues xifres i una llibreta. És exactament el que fan ells.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Emili Carles-Tolrà
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.
Seguirem pesant, anotant i fent-nos preguntes. Perquè cada gram compta, i encara més quan es comparteix.
