Qui para la taula on dinaràs

Una taula del menjador parada amb bols, gots, culleres i una gerra d'aigua, amb la pluja al fons

1 Octubre 2026

Qui para la taula on dinaràs

A l'Escola Fructuós Gelabert la taula no apareix parada. La paren els mateixos infants, i no és el mateix fer-ho a P3 que a sisè.

Hi ha una feina al menjador que gairebé mai no es veu perquè passa abans que arribi ningú: posar els gots, els plats, els coberts i les gerres a cada lloc. A l'Escola Fructuós Gelabert aquesta feina la fan els infants, i la manera de fer-la canvia segons l'edat. Això és el que la fa interessant.

Una taula del menjador parada amb bols, gots, culleres i una gerra d'aigua, amb la pluja al fons

Primer torn: acompanyats

Els més petits preparen les taules del primer torn amb les monitores al costat. No ho fan sols: algú els va dient què va a cada lloc, quants gots falten, cap a on va la cullera. És un aprenentatge de tasques, i es nota que ho és.

Un infant agafa plats del carret per repartir-los per les taules

Segon torn: amb un sol adult a la sala

Els grans preparen l'espai del segon torn amb molta més autonomia. Hi ha un sol monitor, i la seva feina no és parar taula: és organitzar i repartir les tasques entre tots. Ell distribueix, ells executen.

La diferència entre els dos torns és exactament la distància que un infant recorre en sis anys de menjador. A P3 et diuen on va el got. A sisè et diuen quina part de la sala et toca i et deixen fer.

Una infant col·loca una pila de plats sobre la taula al costat de la finestra
Una infant reparteix els coberts al voltant dels plats, amb un bol d'amanida a la taula

Qui reparteix la fruita, el pa i l'amanida

També donen un cop de mà quan arriba el menjar a taula: la fruita, el pa i l'amanida les reparteixen ells. Això vol dir que un infant que s'està servint està calculant quants en falten, quants n'hi ha i què passa si se'n queda un sense. No hi ha cap manera millor d'aprendre a repartir que haver de repartir.

Una infant, d'esquena, prepara una safata amb meló tallat sobre la taula

El que l'equip no amaga

Quan els hem preguntat com ha anat, la resposta ha estat honesta: els petits encara ho van fent a poc a poc, amb algun despistament, i els grans ho tenen més fàcil perquè fa anys que ho fan, tot i que de vegades també es despisten.

Val la pena que això consti escrit. Una taula parada per infants no queda com una taula parada per adults, i no ha de quedar igual. La gràcia no és el resultat: és que l'hagin fet ells.

La frase de la setmana

Una conversa sencera en una sola frase. La va dir un infant de 2n mentre repartia feina:

«Jo poso els gots, tu els plats i després m'agradaria menjar-me un pa!» (2n, S. S.)

Primer l'organització, després la recompensa. Tot molt clar.

Aquesta setmana hi han estat l'Elia, la Lucia i en Jordi.

Què notareu a casa aquesta setmana

Que saben on va cada cosa. Si algun dia us sorprèn que col·loquin els coberts sense que els ho demaneu, no és casualitat: ho fan cada migdia.

A casa podeu preguntar…

Què és el que més t'agrada fer quan ajudes a parar taula?

I si voleu anar més enllà

Deixeu-los parar la taula sencera un dia, sense corregir res fins que acabin. Veureu quin sistema tenen, perquè en tenen un.

Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Fructuós Gelabert
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.

Dilluns, les taules tornaran a estar parades abans que arribi ningú. Ja sabeu qui ho ha fet.

Publicada el