Gomes, escacs i un fantasma de gasa

Un fantasma fet amb gasa encolada, amb dos forats per ulls, il·luminat des de dins damunt d'una prestatgeria.

9 Octubre 2026

Gomes, escacs i un fantasma de gasa

A Lluís Millet, un dia de pluja al migdia vol dir taules plenes de material, partides d'escacs i una conversa sobre com es reparteix el que hi ha.

Quan plou, l'estona del migdia es queda a dins i canvia de forma. No hi ha pati, però hi ha taules, i les taules s'omplen de propostes que els infants trien. La pluja, de fet, no és cap problema per a tothom: «El que més m'agrada de la pluja és mirar els núvols» (2n, V. R.).

I per dinar, macarrons amb bolonyesa vegana: en lloc de carn porten soja texturitzada. Entre plat i plat va sortir la conversa de si agrada la pluja o si, de tant en tant, es prefereix quedar-se a casa.

Dues bolonyeses

El dinar d'aquell dia portava una curiositat: hi havia bolonyesa i hi havia bolonyesa vegana, i a taula es van poder comparar. La Noe, monitora de quart, servia i anava passant el pa mentre els infants acabaven el primer plat.

Una persona de l'equip de l'Espai Migdia passant la safata de pa per la taula mentre els infants acaben el primer plat.

Quant material agafo

Abans de començar les manualitats hi va haver una conversa que l'equip repeteix sovint: quan es porta material nou, costa compartir-lo. Agafar-ne de més no és robar res a ningú en abstracte; és deixar un company sense. Posar-ho en paraules abans de repartir el material estalvia la meitat dels problemes que vindrien després.

La safata de boletes

Una de les propostes era fer polseres amb boletes. La safata és compartida i té les boletes separades per colors i mides, així que la primera feina és decidir quines necessites de debò. Amb el fil, les tisores i la paciència, en surt una polsera; sense la safata ordenada, no en surt cap.

Safata compartida amb boletes separades per colors i mides damunt la taula, amb mans d'infants enfilant-ne i unes tisores al costat.

Gomes de colors

L'altra proposta anava de gomes. Les cadenes de gomes de colors creixen de pressa i es poden anar enllaçant entre elles, així que la taula s'acaba omplint de trossos que no se sap de qui són. També d'això es parla abans de començar.

Cadenes de gomes de colors i gomes soltes escampades per la taula, amb diverses mans d'infants enllaçant-ne.

Escacs i un fantasma

Al costat, dues partides d'escacs amb el tauler obert entre taula i taula. I en una prestatgeria, el resultat d'una altra estona: un fantasma fet amb gasa encolada i dos forats per ulls, il·luminat des de dins. La tardor també arriba al migdia.

Dos infants jugant una partida d'escacs amb el tauler obert entre dues taules.
Un fantasma fet amb gasa encolada, amb dos forats per ulls, il·luminat des de dins damunt d'una prestatgeria.

Què notareu a casa aquesta setmana

Si el vostre infant torna amb una polsera de gomes o de boletes, pregunteu-li d'on va treure el material: és la part de la història que s'ha treballat aquesta setmana.

A casa podeu preguntar…

Vas trobar diferència entre la bolonyesa normal i la vegana?

I si voleu anar més enllà

Les gomes i les boletes són barates i el repte de compartir-les funciona igual a casa amb germans o cosins.

Fotos de l'Espai Migdia de Lluís Millet
Al bloc d'octubre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.

Plou, i el migdia continua igualment: només canvia de sostre.

Publicada el

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *