13 Octubre 2026
Dinem, juguem, descansem: el migdia del Maragall
Al Joan Maragall el migdia té quatre moments seguits: la cuina, el dinar, l'estona de fora i els llitets, i els infants expliquen què els agrada.
Preguntar a un infant què es fa al menjador dona respostes curtes i molt clares. Dinem, fem tallers, fem jocs, descansem, aprenem, compartim i ho passem bé amb els companys i les monitores: aquesta és la llista que ens han fet arribar del Joan Maragall. Vista des de dins, la llista té un ordre i uns espais concrets, i comença a la cuina, abans que hi arribi ningú.
El pollastre, plat a plat
A la cuina, la cuinera munta els plats d'un en un. Treu el pollastre de la safata gran amb el cobert de servir, el deixa al centre d'un plat fondo blanc i el volta amb l'enciam, el tomàquet, les olives negres i un tros de pa. Els plats ja acabats esperen damunt del taulell d'acer i, al darrere, les lleixes amb les piles de plats i de bols. Tot el que després arriba a taula ha passat abans per aquesta feina, que els infants gairebé no veuen.
A taula, cadascú al seu ritme
Al menjador, els plats es van buidant a velocitats diferents. Hi ha qui comença per l'amanida —enciam, col llombarda i pastanaga ratllada— i deixa per al final el que queda al mig del plat, i qui combina una forquillada de cada cosa. El tovalló de paper reciclat queda al costat del plat i el got d'aigua una mica més enllà. «El que m'agrada més de l'escola és el menjador», diu un infant (6è, H. C.), que al migdia hi passa l'estona sencera.
El tovalló, el got i el seu lloc
Cada lloc de taula es prepara igual: el plat al mig, el got d'aigua al davant i el tovalló de paper obert al costat dret, amb els coberts a sobre. Als més grans ja no cal dir-los res; als més petits, encara. Quan el plat es buida, el tovalló acaba arrugat damunt la taula i el got, mig ple. És un detall sense importància que explica prou bé com ha anat l'estona i quanta estona hi ha passat cadascú.
Després de dinar, a fora
Quan s'acaba el dinar, el grup surt al sorral de sota els plàtans, amb les taules de pícnic de fusta a un costat i les reixes del carrer al fons. Aquesta setmana s'hi han fet jocs de files: una colla d'infants ajupits l'un darrere l'altre en filera i, a l'altra banda de l'espai, una segona fila dreta esperant el torn. Jugar en fila obliga a comptar amb qui tens davant i amb qui tens darrere. «Ens cuiden molt i ens ensenyem moltes coses», explica una altra veu (6è, M. G.).
Els llitets, amb la lluna a la paret
Per als més petits, el migdia acaba en una sala preparada abans que hi arribin. Els llitets de plàstic blau i groc es col·loquen en fileres, amb el llençol posat i els que no s'usen apilats en un racó. La paret del costat està folrada de paper kraft amb núvols retallats que tenen els ulls tancats, estrelles blanques i grogues i una lluna en quart creixent. És una decoració feta per a una estona molt concreta: la de deixar de córrer.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que parlen del menjador com d'un lloc, no com d'un tràmit. Si els pregunteu què hi fan, és probable que la resposta comenci pels jocs i no pel dinar, i que hi surtin els noms de les monitores abans que el menú.
A casa podeu preguntar…
A quin joc de files van jugar aquesta setmana i si els va tocar anar al davant o al darrere de la fila.
I si voleu anar més enllà
Els jocs de files no necessiten material: dues files, un espai obert i algú que digui quan es comença.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Joan Maragall
Al bloc d'octubre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.
«M'agrada molt fer punt de creu», afegeix un infant (4t, V. D.), per si algú es pensava que al migdia només es corre.
