16 Octubre 2026
Punts de llibre amb bruixes i constel·lacions
A l'Escola La Llacuna, els infants de tercer han dedicat l'estona del migdia a fer-se el seu propi punt de llibre.
L'activitat d'aquesta setmana ocupava una taula llarga del porxo i tenia un material senzill: tires de paper, retoladors, llapis de colors i unes tisores. Els infants de tercer havien de sortir d'allà amb un punt de llibre fet per ells, i cadascú se'l va dissenyar com va voler. És una activitat curta, que cap dins l'estona del migdia, i que té una cosa que no tenen gaires manualitats: el que es fa després es fa servir.
Una taula de pati plena de retoladors
Al mig de la taula hi havia de tot: retoladors de punta fina i de punta gruixuda escampats, llapis de colors, tisores de plàstic blau, una capsa amb lletres de colors i unes quantes peces de construcció que van quedar d'una altra estona. Moltes mans treballant alhora sobre la mateixa taula volen dir compartir el vermell i esperar-se, i és una part de l'activitat tan real com la de pintar.
Dos camins: el dibuix fet o el full en blanc
Hi havia dues maneres de començar. Una era agafar una tira ja impresa amb un dibuix per pintar: una garsa entre fulles, un colibrí, unes calaveres decorades, uns personatges petits dins de quadrets. L'altra era agafar una tira de cartolina de color llis i començar de zero, escrivint-hi el nom amb retolador i decorant-lo. Les dues demanen coses diferents: la primera, paciència i mà fina; la segona, decidir què hi vols posar.
Pintar a dins de la ratlla
Qui va triar el dibuix imprès va passar una bona estona concentrat. Les línies són primes, els espais petits, i amb retolador no hi ha manera de rectificar: una passada de verd on no tocava hi queda. S'hi veu qui va a poc a poc i qui va de pressa, i tots dos acaben amb un punt de llibre. «Mira que bonic» (G. P.).
El resultat, a la taula rodona
Al final, els punts de llibre acabats es van deixar sobre una taula rodona per mirar-los tots junts. No se semblen gens: n'hi ha un de blau fosc amb una bruixa i una aranya, un amb constel·lacions dibuixades a tinta i el nom al costat, un altre amb un ocell entre flors, un de morat amb un fanalet groc. Amb el mateix paper i els mateixos retoladors, no n'hi ha dos d'iguals.
El que passa després
Un punt de llibre fet per tu té una conseqüència que una manualitat penjada a la nevera no té: va a parar dins d'un llibre, i cada vegada que s'obre, hi és. És la manera més barata que coneixem de vincular una estona de migdia amb una estona de lectura a casa.
Què notareu a casa aquesta setmana
Si arriba a casa un rectangle de paper pintat, no és un retall: busqueu-li el llibre on ha d'anar. I si el punt de llibre porta el seu nom escrit, és perquè se l'ha dissenyat sencer.
A casa podeu preguntar…
Què hi has dibuixat, al teu punt de llibre? En quin llibre l'has posat?
I si voleu anar més enllà
Si n'ha fet un, potser en vol fer un altre per a algú de casa. Només calen una tira de paper i un parell de retoladors.
Una tira de paper, mitja hora i un llibre que ara sap per on anava.
