Quan el pati baixa el ritme i el volum

Tres infants asseguts al terra del gimnàs amb un joc de boles de colors obert i la targeta de reptes al costat

23 Octubre 2026

Quan el pati baixa el ritme i el volum

Al Fructuós Gelabert, el gimnàs és la part tranquil·la del pati del migdia: qui vol apartar-se del bullici hi entra i tria què hi fa.

L'estona del migdia no és igual per a tothom. Hi ha qui necessita córrer i fer soroll, i hi ha qui necessita parar. Per això, al Fructuós Gelabert el gimnàs funciona com un espai tranquil: s'hi pot entrar a jugar a jocs de taula, a dibuixar, a llegir, a conversar en veu baixa o simplement a estar estirat. No hi ha cap obligació. L'única condició és estar-hi tranquil.

Qui entra, tria

Entrar al gimnàs a l'estona del migdia no comporta apuntar-s'hi ni demanar un lloc: s'hi entra, s'agafa el que es vol i es reparteix l'espai amb qui hi és. Aquesta tria és el centre de la proposta i no és menor: quan un infant decideix per ell mateix que li convé baixar el ritme, l'estona del migdia passa a ser un temps que sap gestionar. L'equip no distribueix els infants entre el bullici i la calma; obre l'espai, el manté tranquil i deixa que cadascú s'hi col·loqui, al sòl blau i amb el joc que hagi triat.

Tres infants asseguts al terra del gimnàs amb un joc de boles de colors obert i la targeta de reptes al costat

Una partida de parxís a terra

Al gimnàs tothom seu a terra, i això condiciona el material: un parxís de tauler magnètic aguanta que algú passi pel costat sense que les fitxes salten, i una partida començada es pot acabar. Els jocs de taula demanen torns, i els torns demanen esperar. L'espera, aquí, no la imposa cap adult: la sosté el joc, i els infants la mantenen perquè volen arribar al final de la partida. És una manera de regular-se que no necessita cap norma dita en veu alta, i és la raó per la qual el material d'aquest espai s'ha triat així.

Dos infants juguen al parxís sobre un tauler magnètic posat a terra, amb la capsa de fitxes de colors al costat

Un repte per a un sol

No tots els jocs es fan en grup. Hi ha propostes per a una persona sola —les boles de colors que s'encaixen sobre un suport, per exemple— que es resolen mirant, provant i tornant a començar, sense ningú al davant i sense haver-se de posar d'acord amb ningú. Tenir un lloc on es pot jugar sol sense que això es llegeixi com un problema és part del que s'ofereix aquí: estar amb els altres i estar amb un mateix són dues maneres vàlides de passar el migdia, i cap de les dues necessita explicació ni permís.

Un infant encaixa amb les dues mans les boles de colors d'un joc de reptes, assegut a terra

Estirats a terra per dibuixar

El material és obert i és a l'abast, a terra i en safates: llapis de colors, tisores i maquinetes, una capsa de segells, jocs de taula apilats i un pot de pals de fusta. No està desat dins d'un armari, i aquesta decisió és la que permet entrar, triar i començar sense haver de demanar res a ningú. L'autonomia d'aquesta estona comença per com està posat el material. Dibuixar estirat a terra també hi compta: la postura no és el problema mentre l'espai es mantingui tranquil, que és l'única condició que té el gimnàs.

Un infant dibuixa estirat a terra amb un llapis, envoltat de safates amb llapis de colors, tisores i jocs de taula

Una partida d'escacs

Els escacs hi tenen lloc per la mateixa raó que el parxís: demanen pensar la jugada següent, i per pensar-la cal un volum baix. Al gimnàs el silenci no és una norma penjada a la paret; és el que demana el joc. I al voltant d'una partida sempre hi ha qui s'asseu a mirar: mirar també és una manera d'estar-hi, i no cal jugar per formar part del que passa. Aquesta és la mena de soroll que hi ha al gimnàs a l'hora del migdia, el d'una conversa en veu baixa i el d'algú que espera una jugada.

Dos infants juguen una partida d'escacs amb un tauler de fusta a terra i un tercer els mira al costat

Escoltar-se també s'aprèn

«Ara mateix m'agradaria un massatge» (6è, R. A.). La frase la va dir un infant durant aquesta estona i resumeix bé què s'hi treballa: saber què es necessita en aquell moment i poder-ho dir en veu alta. L'equip del Fructuós Gelabert no reparteix els infants entre el bullici i la calma: obre l'espai i deixa que cadascú decideixi, i després mira cap on ha anat la tria. Aquesta setmana ha anat als jocs de taula, a la lectura i al dibuix, i a l'estona que hi han dedicat sense que ningú els la comptés.

Què notareu a casa aquesta setmana

Que expliquin que han passat l'estona del migdia al gimnàs i no a fora, i que ho diguin com una decisió seva. Pot sortir en forma de partida, de dibuix o de res en concret: estar estirat una estona també compta.

A casa podeu preguntar…

Al gimnàs hi vas anar a jugar, a dibuixar o a mirar? Quin joc de taula vas triar? Et va costar esperar el torn?

I si voleu anar més enllà

A casa funciona igual: un racó amb els jocs i els colors a l'abast, sense haver de demanar permís per començar.

Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Fructuós Gelabert
Totes les fotos d'octubre del Fructuós Gelabert són a la galeria del centre.

Al gimnàs del Fructuós Gelabert, baixar el volum és una activitat com qualsevol altra.

Publicada el

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *