Preparem el menjador per a Halloween

Cinc infants drets en un passadís aixequen els seus dibuixos de carbasses i una màscara verda a l'altura de la cara

23 Octubre 2026

Preparem el menjador per a Halloween

A Les Palmeres, el primer torn ha dedicat l'estona del migdia a pintar mandales, màscares i dibuixos per decorar el menjador.

Decorar l'espai on es dina cada dia és una manera de fer-se'l una mica més propi. Aquesta setmana, a l'Espai Migdia de Les Palmeres, els infants del primer torn —1r, 2n i 3r— han anat omplint de color mandales, màscares i dibuixos inspirats en Halloween. Les propostes són plàstiques i obertes: cadascú tria el full, els colors i fins on vol arribar, i el que surti acabarà penjat al menjador.

Les taules del migdia, plenes

L'activitat es fa a la mateixa sala on es dina: les taules es posen juntes i cada infant té un full al davant. Fer-la aquí no és una qüestió d'espai, és part del sentit de la proposta, perquè es decora el lloc on es passa l'estona cada dia. El material queda a mà i l'equip es mou entre les taules, de manera que cadascú pugui anar al seu ritme, aixecar-se a buscar un color o mirar què fa el del costat sense demanar permís. Del sostre ja hi pengen mòbils de peixos de cartró; les peces d'aquesta setmana s'hi afegiran quan siguin acabades.

Vista general de la sala amb les taules juntes i els infants pintant fulls, amb mòbils de peixos penjats del sostre

La capsa de ceres, al mig

Les ceres, els retoladors i els llapis són al mig de la taula i són de tots. Això vol dir que per acabar un full ple de detalls cal demanar el color que té l'altre i tornar-lo després, i que a vegades toca esperar amb la mà sobre el paper mentre algú acaba d'omplir una carbassa de taronja. Compartir una capsa de colors és una manera molt concreta d'aprendre a esperar i a demanar, i funciona millor que explicar-ho: el torn el marca el color que falta, no un adult que el reparteix.

Mans d'infants pintant làmines de carbasses al voltant d'una safata de ceres de colors

Retallar i deixar-ho a punt

Quan el dibuix és acabat, es retalla, i aquesta és la part que costa més i la que més practiquen: seguir la línia amb les tisores. D'aquests dies n'han sortit carbasses de mandala, calaveres decorades amb flors i cors, una bruixa amb barret i teranyina, un antifaç pintat de blau i rosa, un cistell de tardor amb fulles i pomes i una forma arrodonida pintada de marró. Les que han de ser màscares porten els ulls retallats, i aquí el tall deixa de ser un acabat i passa a ser el que fa que la peça funcioni.

Dibuixos retallats estesos sobre una taula: carbasses de mandala, calaveres decorades, una bruixa amb barret i un cistell de tardor

Ensenyar-ho tapant-se la cara

Ensenyar el que s'ha fet forma part de l'activitat, i al primer torn es fa d'una manera concreta: aixecant el full a l'altura de la cara, al passadís, de camí a una altra cosa. No hi ha exposició ni torn de paraula. Les carbasses de mandala que es mostren són molt diferents entre elles —una amb flors liles i roses, una altra ben saturada de blau i groc, una tercera amb només la flor del mig acolorida—, i això és justament el que es busca amb una proposta oberta: que de la mateixa plantilla surtin resultats que no s'assemblin.

Cinc infants drets en un passadís aixequen els seus dibuixos de carbasses i una màscara verda a l'altura de la cara

Les calaveres, provades

Les màscares no es queden a la taula: es proven. Els forats dels ulls es retallen a mida i la peça s'aguanta amb els dits, sense goma ni fil, i provar-se-la serveix per comprovar si els forats queden on toca; si no hi queden, es torna a la taula a arreglar-ho. Aquest anar i tornar és el que converteix un dibuix en un objecte que ha de funcionar. Les calaveres de paper d'aquests dies van decorades amb flors i cors, en blanc i en taronja, amb el mateix dibuix i cadascuna amb el seu color.

Tres infants s'aguanten amb els dits una màscara de calavera de paper davant dels ulls

El que es queda al menjador

Aquestes peces no van a casa: es quedaran penjades al menjador, que és l'espai que els infants volen canviar. Això canvia com es fa la feina, perquè el full no és per ensenyar-lo a casa i prou, sinó per deixar-lo on tothom dinarà. És el mateix lloc on, mentre es dina, surten converses sobre el que hi ha al plat: «Qui ha fet el iogurt? Està molt bo» (1r, E. O.). L'Asun i l'Ana han acompanyat l'activitat i han anat preparant el material perquè les propostes s'encadenin sense aturades, que és el que permet que un full comenci i s'acabi dins de la mateixa estona.

Què notareu a casa aquesta setmana

Que parlin de carbasses, calaveres i bruixes, i que tornin amb els dits tacats de retolador o de cera. Si demanen tisores a casa, ve d'aquí: aquests dies retallen cada dia.

A casa podeu preguntar…

Quin dibuix vas triar, la carbassa, la calavera o la bruixa? Et va quedar bé el forat dels ulls? Amb qui vas compartir les ceres?

I si voleu anar més enllà

Amb un full, uns retoladors i unes tisores n'hi ha prou per continuar-ho a casa; deixeu que retallin ells la vora.

Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Les Palmeres
Totes les fotos d'octubre de Les Palmeres són a la galeria del centre.

El menjador de Les Palmeres anirà canviant de cara aquests dies, i el canvi el pinten els infants de primer torn.

Publicada el

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *