23 Octubre 2026
Al menjador, creixem plegats
A Les Planes, aquesta setmana el migdia ha anat de servir-se la mesura justa a taula i de triar a què jugar quan s'acaba el dinar.
Hi ha una part de l'Espai Migdia que passa a taula i una altra que passa fora. Aquesta setmana, a Les Planes, totes dues han anat de la mateixa cosa: decidir. Decidir quant em poso al plat i quan paro, i decidir després a què jugo, amb qui i quan em toca. L'equip acompanya aquest tram i, a mesura que passen les setmanes, li cal intervenir menys.
Saber quan n'hi ha prou
A taula, la feina d'aquesta setmana ha estat continuar tastant aliments nous i guanyar autonomia a l'hora de dinar. I una cosa que costa més del que sembla: escoltar el propi cos per saber quan ja se n'ha tingut prou. Demanar la quantitat que un es menjarà és la manera més directa d'evitar que acabi a les escombraries. L'equip explica que, a poc a poc, els infants necessiten menys ajuda i són més conscients de no malbaratar. No totes les frases que es recullen al migdia parlen del plat; l'equip, amb la Sara, n'ha anotat una: «Els caragols avancen a poc a poc i porten la seva casa a sobre» (1r, M. C.).
Una pilota que puja ben amunt
Quan s'acaba el dinar, la pista és el primer lloc on van molts infants. El joc amb pilota al migdia no té àrbitre ni resultat apuntat enlloc: els equips es fan sobre la marxa i les normes s'acorden entre tots abans de començar, i es tornen a acordar quan arriba algú nou. És, sobretot, una conversa contínua sobre què val i què no. L'equip hi és a prop i només hi entra quan l'acord no se sosté sol; la resta del temps la negociació la porten ells, que és on hi ha l'aprenentatge d'aquesta part de l'estona.
El segon abans del xut
A la pista hi ha qui juga i hi ha qui espera torn, i els torns es respecten perquè tothom sap que el seu arribarà. Aquesta confiança no és automàtica: es construeix setmana a setmana i es trenca de seguida si algú veu que el seu torn no arriba mai. Per això l'equip hi fa poca cosa més que vetllar que l'ordre es compleixi. Al costat hi ha l'estructura de joc dels més petits i els arbres, que ja comencen a groguejar: el pati del migdia no és un sol espai, són uns quants funcionant a la vegada.
Torns a la taula de ping-pong
La taula de ping-pong de la zona coberta és fixa, de ciment i amb la xarxa metàl·lica, i aquest detall importa: hi ha joc cada dia sense haver de muntar ni desar res. Demana poca cosa —dues pales i una pilota— i molta atenció: cal mirar on va, calcular i respondre de seguida. També demana saber perdre un punt i continuar jugant. I com que la taula és una de sola, els torns formen part del joc tant com les pales: qui surt sap que tornarà a entrar, i qui entra sap que no s'hi quedarà tot el migdia.
Un drap enlaire sota el porxo
Sota el porxo, amb les columnes pintades de verd, groc i rosa, una monitora proposa un joc de córrer a enxampar un drap. Aquests jocs els porta l'equip i tenen un avantatge pensat per a l'estona del migdia: no necessiten material ni explicacions llargues, s'hi entra en dos minuts i qui marxa no espatlla la partida. En una estona en què els infants van acabant de dinar a hores diferents, això és el que permet que sempre hi hagi alguna cosa començada a la qual es pugui afegir qui arriba més tard.
Qui mirava s'hi acosta
El mateix joc té una segona part que no es prepara: els qui miraven s'hi acosten i acaben saltant. S'hi entra i se'n surt sense demanar permís i sense esperar que s'acabi res, i els qui salten van canviant al llarg de l'estona. En un migdia que no comença ni s'acaba igual per a tothom, això té un avantatge clar: ningú no en queda fora per haver arribat tard. I per a qui li costa entrar en un joc, mirar de prop una estona és la manera més curta d'arribar-hi sense que ningú l'hi hagi d'empènyer.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que us expliquin partides de pilota i de ping-pong amb molt de detall i poc resultat final. I que, a taula, comencin a dir-vos quanta quantitat en volen abans no els serviu.
A casa podeu preguntar…
Com saps que ja n'has tingut prou? Qui s'ha quedat a la taula de ping-pong quan ha acabat el teu torn? A què jugàveu sota el porxo?
I si voleu anar més enllà
A casa, deixeu que es serveixin ells la quantitat que es menjaran, encara que la primera vegada en quedi curta.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Les Planes
Totes les fotos d'octubre de Les Planes són a la galeria del centre.
A Les Planes, decidir quant em poso al plat i a què jugo després són la mateixa estona.
