23 Octubre 2026
Creem carbasses amb plastilina, llavors i molta imaginació
A l'Ignasi Iglésias, una carbassa impresa en un paper acaba convertida en un relleu de plastilina amb llavors de debò.
La tardor encara s'acosta i al migdia de l'Ignasi Iglésias ja ha entrat a les propostes. La Juanita va preparar tot el material abans que arribessin els infants, i l'activitat es va fer pas a pas, sense saltar-se'n cap. Fer-ho així, amb calma, és el que permet que una manualitat amb quatre materials senzills acabi sent una peça de la qual es vol parlar a casa.
Pintar la vora i retallar
El primer repte no era el més vistós: cada infant va rebre un paper imprès amb la silueta d'una carbassa i havia de resseguir-ne tota la vora amb un llapis de color marró. Fer la volta sencera a una forma irregular, sense sortir-se'n, demana aturar-se. Després van venir les tisores. Retallar per la línia que un mateix acaba de pintar és més fàcil que retallar per una d'impresa: ja saps per on va. Un cop retallada, la silueta es va enganxar sobre una cartolina, que és el que la sostindria durant tota l'estona següent.
Les taules, plenes
Aquesta part de l'activitat es fa a l'aula, amb les taules ajuntades i el material compartit al mig —safates de retoladors i de llapis de colors, tisores, cola i els fulls amb la silueta— en lloc d'un joc per infant. És una decisió, no una comoditat: ningú no ha de demanar permís per agafar un color ni esperar que l'hi passin, i qui vol un to concret l'ha de demanar al company que el té. La Juanita i l'Ainhoa acompanyen l'estona i no fan anar tothom al mateix ritme: qui acaba abans es queda mirant com ho fan els altres, i qui vol fer una altra cosa té la prestatgeria dels llibres oberta al fons de l'aula.
Plastilina estirada amb els dits
Llavors arriba la part que tothom espera: omplir tota la superfície de la carbassa amb plastilina. Els infants van agafant trossos i els estiren amb els dits, plans i fins, fins a cobrir tot l'espai de dins. És una feina lenta i molt física, perquè la plastilina freda costa d'estirar i s'ha d'escalfar abans amb la mà. Quan la capa ja era llisa, hi van clavar llavors de carbassa de debò per decorar-la i donar-li més realisme. La peça acaba barrejant el material de manualitats amb una part de la carbassa real.
Penjades amb un cordill
Per acabar, la Juanita va encolar totes les peces perquè res no es mogués, i les carbasses van quedar llestes per penjar-se amb un cordill. Aquesta setmana, al migdia també s'hi ha treballat una cosa que no es veu en cap manualitat: el primer torn està aprenent que, quan s'apaguen els llums abans de sortir al pati, toca fer silenci. L'equip s'ho ha marcat com a objectiu d'aquests dies, i es treballa igual que la plastilina: repetint-ho cada dia fins que surt sol.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que arribin amb una carbassa de cartolina per penjar i amb els dits encara una mica greixosos de plastilina. Si us expliquen que hi han posat llavors de debò, és exactament això: llavors de carbassa.
A casa podeu preguntar…
Com has aconseguit estirar la plastilina tan fina? Quantes llavors hi has clavat? Què passa, al vostre torn, quan s'apaguen els llums?
I si voleu anar més enllà
Amb plastilina i qualsevol silueta impresa es pot repetir a casa; el truc és estirar-la amb el dit, no aixafar-la.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Ignasi Iglésias
Les fotos d'octubre de l'Ignasi Iglésias són a la galeria del centre.
Una carbassa de paper, plastilina i llavors: tres coses senzilles i una estona llarga de paciència.
