1 Octubre 2026
Els primers dies de tardor es noten al menjador
A l'Escola Lluís Millet la setmana ha anat de fulles seques, garlandes a mig fer i un joc que no surt a cap reglament.
Hi ha un moment, cada any, en què l'estona del migdia canvia de temperatura. No és una data concreta: és que un dia els jerseis apareixen a les cadires, el terra de fora s'omple de fulles i l'estona de després de dinar deixa de passar sempre al mateix lloc. Aquesta setmana ha passat.
Una decoració que es fa, no s'encarrega
Cinquè ha començat a fer garlandes de fulles per penjar al menjador. Val la pena aturar-se aquí un segon: el menjador el decoren els qui hi mengen. No és un adorn que arriba fet i es penja un divendres a la tarda; és una cosa que es va fent durant dies, que es veu créixer i que, quan finalment es penja, tothom sap qui l'ha feta.
Els voluntaris de les fulles
Amb la tardor, l'espai de fora se'ns ha omplert de fulles seques, i uns quants infants de sisè s'han ofert per recollir-les. Ningú els ho havia demanat com a tasca.
L'equip ho explica amb una frase que val la pena recollir: és increïble com de col·laboradors poden ser quan una activitat els fa il·lusió. Dit d'una altra manera: recollir fulles perquè toca és una feina; recollir fulles perquè has dit que ho faries és una altra cosa.
El ping-pong vòlei
I ara el millor de la setmana. El joc que més triomfa aquests dies no existeix enlloc: se l'han inventat ells.
Es diu ping-pong vòlei i funciona així. Es juga amb una pilota de vòlei sobre la taula de ping-pong. Has de passar la pilota al company fent-la botar primer sobre la taula, i llavors el torn passa al següent. I com més ràpid, millor.
Un joc inventat per qui hi juga té una propietat que cap joc comprat no té: si una norma no funciona, es canvia. Qui l'ha fet pot modificar-lo. I aquesta setmana això ha estat útil, perquè l'equip s'havia proposat una cosa concreta: fixar-se si algú es quedava sol i anar-lo a buscar per convidar-lo a jugar, adaptant el joc a les necessitats de tothom. Un joc propi s'adapta; un joc tancat, no.
I els dies de pluja
També ha estat una setmana passada per aigua. Els dies que no s'ha pogut sortir, les manualitats s'han traslladat a dins: pintura, retalls, construccions i un trencaclosques gegant a terra que ha ocupat mitja estona i mitja sala.
La frase de la setmana
Aquesta no té res a veure amb la tardor ni amb els jocs, i per això la deixem tal com va sonar. La va dir un infant de 4t mirant el plat:
«el bròquil té els cabells arrissats» (4t, A.)
Aquesta setmana hi han estat l'Ana, monitora de primer de primària, la Montse i la Laia, monitores de cinquè, i la Gal·la, monitora de tercer de primària.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que tornen amb les mans més brutes del que és habitual i amb projectes a mig fer que els importen. Si expliquen un joc amb normes estranyes i una pilota que bota damunt d'una taula, no és que s'ho inventin: és que se l'han inventat de debò.
A casa podeu preguntar…
Us agraden els dies de pluja? Què feu quan no podeu sortir a fora?
I si voleu anar més enllà
Demaneu-los que us expliquin les normes del ping-pong vòlei senceres, amb els detalls. És la millor manera de saber si realment hi juguen o només ho han vist de lluny.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Lluís Millet
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.
Setembre s'acaba amb les garlandes a mig fer. La setmana vinent es pengen.
