23 Setembre 2026
Les sabates a la lleixa, i el ritme de cadascú
Segona part del migdia dels Eriçons de l'Escola La Llacuna: com es va del menjador al llitet, i què passa quan un s'adorm de seguida i un altre no.
L'altre dia us explicàvem què fan els Eriçons —la classe d'I3— quan dinen. Avui us expliquem el que ve després, que és un recorregut de tres minuts amb tres passos, i cap dels tres hi és per casualitat.
Primer, la fila
De la sala de menjar a l'espai de descans s'hi va en fila pel passadís, amb una monitora al davant. No hi ha pressa ni hi ha crits; és un trajecte curt que es fa sempre igual.
I aquesta és tota la gràcia: una rutina que es repeteix idèntica és l'única manera que un infant de tres anys sàpiga què ve després sense haver-ho de preguntar. Un passadís que un dia es fa corrents i un altre dia en fila no ensenya res; un que sempre es fa igual, sí.
Segon, les sabates
Abans d'entrar, sabates fora. A la lleixa de fusta hi ha un compartiment per a cada parell, i cadascú deixa les seves al seu lloc.
És un gest petit que fa dues feines alhora. Marca que aquell espai es trepitja d'una altra manera —el cos ja sap que allà dins es va a dormir abans que el cap hi pensi— i, de passada, obliga a saber quines són les teves i on les has deixat per tornar-les a trobar d'aquí a una hora.
Tercer, el llitet i l'objecte de confort
Cadascú busca el seu llitet, s'hi posa còmode i agafa el seu objecte de confort, si en té.
Aquest «si en té» és important i el diem tal com el diu el centre: n'hi ha que en tenen i n'hi ha que no, i cap de les dues coses no és millor. El que sí que hi és per a tothom és la música suau o una petita història, que és el senyal que ja no toca parlar.
I aquí es deixa d'anar tots alhora
Fins ara, el recorregut ha estat igual per a tothom: la mateixa fila, la mateixa lleixa, el mateix conte. A partir d'aquí, no.
Alguns infants s'adormen de seguida. D'altres necessiten més estona i que algú es quedi a prop.
Aquesta és la part de la migdiada que no es veu a cap foto i que és la que costa. Respectar el ritme de cadascú vol dir, en la pràctica, que un adult es queda al costat del que li costa més mentre la resta ja dorm, i que això es fa cada dia i sense rellotge. És on es juga de veritat si un infant de tres anys acaba trobant-hi seguretat o no.
La frase de la setmana
La que arriba just quan tothom és estirat i que qualsevol família reconeixerà: «Puc anar al lavabo»
Aquesta setmana acompanyava els Eriçons la Glòria.
Què notareu a casa aquesta setmana
Si el vostre infant porta objecte de confort, és possible que us demani portar-lo cada dia. I si a casa la migdiada ha canviat d'hora aquests dies, té sentit.
A casa podeu preguntar…
On deixes les sabates quan vas a dormir a l'escola?
I si voleu anar més enllà
Marqueu l'objecte de confort amb el nom. Sembla evident i no ho és tant.
Fotos de l’Espai Migdia de l’Escola La Llacuna
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d’aquesta setmana.
D'aquí a unes setmanes, quan la migdiada ja sigui rutina del tot, us explicarem què canvia.
