17 Setembre 2026
Fulles de netejapipes i una caixa de pinces
A Marinada la tardor ha arribat al pati abans que al calendari: els infants han fet fulles amb netejapipes de colors i les han muntades amb pinces de fusta.
La primera setmana completa de l’Espai Migdia a Marinada ha combinat les propostes de sempre amb una de nova, que és la que ha ocupat més mans: fer fulles de tardor amb netejapipes. Al costat hi ha hagut la via de tren damunt la taula, l’estona de lectura a l’ombra i el pati gran amb el mar al fons. Us ho expliquem per parts, i comencem per la que ha deixat més feina feta.
Netejapipes, pas a pas
El material és senzill: netejapipes grocs i taronges i una caixa amb el que cal per muntar-los. La part que no es veu a la foto és la que costa: doblegar el filferro perquè aguanti la forma, decidir quantes tires porta cada fulla i aconseguir que totes quedin agafades al mateix punt.
És una feina fina que demana paciència i que es fa asseguts, i per això funciona tan bé just després de dinar, quan el cos encara no demana córrer.
Com queda una fulla acabada
Aquesta és una de les fulles acabades: les tires grogues obertes en ventall, les taronges fent el contorn i la marró al centre. Cap n’ha sortit igual que una altra, que és precisament el que es busca en una proposta d’aquest tipus.
Quan el model és obert, el resultat parla de qui l’ha fet, i un infant reconeix la seva entre trenta sense haver-hi de posar el nom.
La caixa amb totes
En acabar, les fulles es guarden totes en una caixa, juntament amb les pinces de fusta amb què es munten.
Aquest és el moment que sovint es passa per alt i que és el més educatiu del taller: comptar el que s’ha fet, recollir el material que sobra i deixar-ho preparat per a la sessió següent. El taller no s’acaba quan l’infant ha acabat la seva fulla, sinó quan la caixa torna al seu lloc.
La via de tren, damunt la taula
A dins hi ha la taula del circuit: via de fusta, ponts, trens i una bona pila de vehicles petits en caixes transparents. És un joc que sembla individual i no ho és, perquè la via és una sola i s’ha de decidir entre tots per on passa.
Aquests primers dies de curs els jocs de construcció compartida són especialment útils: obliguen a posar-se d’acord sobre alguna cosa concreta, que és més fàcil que posar-se d’acord en abstracte.
Llegir a l’ombra de la paret
Contra la paret, a l’ombra, hi ha el racó de lectura: uns quants infants asseguts a terra amb llibres i estoigs. No és una activitat dirigida ni hi ha cap llista de lectures; és un espai que s’obre cada dia i on va qui vol.
Tenir-lo al pati, i no tancat en una aula, és el que fa que hi acabin anant també els infants que mai no dirien que volen llegir.
Dibuixar a les taules de fora
A les taules de fusta del pati hi ha paper i estoigs, i s’hi dibuixa amb el full aixecat per ensenyar-lo al del costat cada dos minuts. Aquesta és la diferència entre dibuixar a casa i dibuixar al migdia: aquí el dibuix es mostra mentre es fa.
Les propostes tranquil·les de l’Espai Migdia no són una alternativa de segona al joc de moviment, són la meitat de l’estona per a molts infants.
El pati amb el mar al fons
El pati de Marinada té una cosa que no té cap altre centre nostre: des de la gespa es veu el mar. Al costat hi ha la zona de sorra amb els troncs que fan de seient, que és on s’hi fan les converses llargues.
És aquí on es reparteix la majoria del temps de migdia, entre córrer per la gespa i seure a l’ombra, i és la combinació que millor funciona al setembre.
Què notareu a casa aquesta setmana
Potser el vostre infant us arriba amb una fulla de netejapipes a la motxilla, o us explica que n’ha començat una i que la té a la caixa per acabar-la. Les guardem totes al centre fins que el grup decideixi què en fa.
A casa podeu preguntar…
Quantes tires vas posar a la teva fulla i de quin color és la del mig?
I si voleu anar més enllà
Sortiu a mirar un arbre del carrer i busqueu una fulla de veritat amb la mateixa forma.
El primer taller del curs ja té caixa pròpia. Aviat us ensenyarem què n’ha sortit.
