24 Setembre 2026
La bàscula, la pissarra i el menjar que sobrava sense que ningú ho comptés
A l'Escola Emili Carles-Tolrà hem començat a pesar el que sobra de cada àpat. Ho fan els infants, i les xifres queden escrites a la pissarra del menjador.
Al menjador sempre sobra menjar. Això ho sabia tothom: es veia als plats i es veia als cubells. El que no sabia ningú era quant en sobrava, ni de quin plat, ni per què uns dies més que altres. Aquesta setmana hem començat a posar-hi número, i qui el posa són els infants.
Dos encarregats per torn, cada setmana
Cada setmana hi ha dos encarregats per a cada torn de menjador. Quan els altres ja han acabat, ells es queden a fer la feina: comprovar que la bàscula marca zero, posar-hi el cubell a sobre, llegir el pes i anotar-lo. És un encàrrec curt però que no es pot fer de qualsevol manera, perquè si un dia el número està malament, la comparació de tota la setmana se'n va en orris.
Cada cosa al seu cubell
El menjar no va tot a parar al mateix lloc. Hi ha un cubell per a cada cosa —primer plat, segon plat, guarnició i postres—, amb la seva bossa, i cadascú hi deixa el que no s'ha menjat en sortir. Separar abans de pesar és el que permet que la xifra digui alguna cosa: no és el mateix que sobri arròs que no pas que sobri fruita, ni per a la cuina ni per a la conversa que ve després.
La pissarra amb els dos torns
Els números no es queden en un full que ningú tornarà a mirar. Al menjador hi ha una pissarra amb els dos torns escrits i, a sota de cada un, les quatre categories. Els encarregats hi escriuen els grams amb retolador. Qualsevol infant que passi pel menjador els veu, i això és exactament el que busquem: convertir el malbaratament en una xifra que es pugui mirar és el primer pas perquè deixi de ser una paraula abstracta.
Les primeres preguntes
Els primers dies ja han sortit preguntes que no esperàvem. Per què uns dies sobra més pa que altres? Sobra més quan el menú agrada menys? On va el que no ens mengem? No tenim les respostes, i és millor així: d'aquí a unes setmanes, amb prou registres, seran els mateixos infants els qui podran mirar les dades, buscar-hi coincidències i proposar què canviar.
Mentrestant, la relació amb el menjar es fa evident en frases com la d'un infant aquesta setmana: «Jooo! Demà no vinc a dinar i hi ha macarrons, el meu plat preferit!»
Què notareu a casa aquesta setmana
Si al vostre infant li ha tocat ser encarregat, és possible que us parli de grams i de cubells. I si no li ha tocat, li tocarà: l'encàrrec va rotant.
A casa podeu preguntar…
Quan et serveixes al plat, t'acabes tot el que agafes o te'n sol sobrar?
I si voleu anar més enllà
Un dia d'aquesta setmana, a casa, proveu de mirar què queda als plats quan acabeu de sopar.
Fotos de l’Espai Migdia de l’Escola Emili Carles-Tolrà
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d’aquesta setmana.
D'aquí a un mes tindrem la primera sèrie de xifres, i us les explicarem.
