Un tauler dibuixat a mà i unes fitxes que abans eren a terra

Un infant subjecta un tauler de paper dibuixat a mà, amb vuit cercles de colors units a un cercle central i una fitxa natural a sobre de cadascun

25 Setembre 2026

Un tauler dibuixat a mà i unes fitxes que abans eren a terra

A l'Escola Ignasi Iglésias hem començat el bloc amb una sessió de jocs de taula al migdia. Els taulells oficials hi eren, però els que van funcionar els van fabricar ells.

Aquesta és la primera entrada del bloc de l'Espai Migdia de l'Ignasi Iglésias, i comença amb el que va passar dimecres.

Els jocs que hi havia i els que van aparèixer

La proposta era una sessió de jocs de taula a les taules de fusta de fora. Hi havia taulells i fitxes oficials, i s'hi va jugar. Però la cosa no es va quedar aquí: amb elements naturals que tenien a mà, els infants van anar inventant i adaptant altres jocs, amb normes seves.

Dos taulers fets a mà sobre una taula de fusta exterior, un de pintat i un altre encara només dibuixat

Com és un d'aquests taulells

Val la pena mirar-los de prop, perquè no són un dibuix qualsevol. Sobre una post de fusta petita hi ha un full amb un tauler dibuixat a mà: un cercle al mig, vuit cercles més repartits per la vora i unes línies que els uneixen tots amb el centre. Cada cercle de la vora està pintat d'un color diferent —groc, blau, verd, vermell, morat, blanc—, i a sobre de cadascun hi ha una fitxa: un element natural petit, d'aquells que es troben a terra i caben al palmell de la mà.

En un cantó del full hi ha escrit un nom amb retolador. El tauler té propietari, i això no és un detall: qui l'ha fet és qui n'explica les normes.

Un infant subjecta un tauler de paper dibuixat a mà, amb vuit cercles de colors units a un cercle central i una fitxa natural a sobre de cadascun

Inventar un joc és més difícil que jugar-hi

Jugar a un joc que ja existeix vol dir acceptar unes normes que algú altre ha escrit. Inventar-lo vol dir una altra cosa: decidir com es guanya, què val i què no val, i —la part realment complicada— aconseguir que els altres ho entenguin i hi estiguin d'acord abans de començar. Aquesta conversa, la que passa abans de la primera tirada, és bona part del joc.

I quan les fitxes són elements naturals i no peces comprades, passa una cosa més: no n'hi ha un nombre fix ni un color assignat. S'ha de decidir també això. Cadascú tria les seves i les ha de poder distingir de les dels altres.

Un infant col·loca una fitxa sobre el tauler mentre altres esperen el torn al voltant de la taula

Com va anar

Al final de l'estona, la valoració de l'activitat va arribar sola, en forma de pregunta d'un infant: «Ho podem repetir?»

Es repetirà.

Què notareu a casa aquesta setmana

Si el vostre infant era a la sessió, és possible que porti a casa un tauler de paper, o que en vulgui fer un de nou. També pot ser que us proposi jugar a un joc que no coneixeu: normal, potser no existia dilluns.

A casa podeu preguntar…

Quines eren les teves fitxes?

I si voleu anar més enllà

Feu-ne un a casa: un full, uns colors i vuit coses petites i iguals. Les normes, que les posi ell.

Fotos de l’Espai Migdia de l’Escola Ignasi Iglésias
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d’aquesta setmana.

La setmana vinent, més activitats. I, si els taulells continuen apareixent, us ensenyarem els nous.

Publicada el