A Marinada ja tenim racó de contes, i no és per llegir-hi

Una portada de còmic feta a mà, titulada a llapis de colors, sobre la taula

1 Octubre 2026

A Marinada ja tenim racó de contes, i no és per llegir-hi

Ha costat trobar-li lloc, però ja hi és. I la primera decisió que s'hi ha pres és que els llibres no només es llegeixen: també s'escriuen.

Hi ha una manera d'entendre un racó de contes que és la de sempre: un prestatge, uns coixins i llibres que algú altre ha escrit. Funciona, i té el seu valor.

A l'Escola Marinada hem fet una altra cosa.

El racó no és per seure-hi a llegir i prou. La idea és que siguin ells els autors: inventar històries pròpies, fer còmics, reescriure contes que ja coneixen. De moment ja hi ha una Caputxeta Vermella explicada d'una altra manera i un drac que menja bròquil.

La proposta va sortir d'ells i es va fer esperar. Un racó així no es munta en una tarda: calia decidir on anava, què hi havia d'haver i qui en tindria cura. Ara que hi és, l'ús que se li doni també el decidiran ells.

Un espai per escriure-hi, no només per llegir-hi

El racó existeix des d'aquesta setmana i ha nascut amb una norma clara: aquí s'és autor. S'inventen històries pròpies, es dibuixen còmics, es reescriuen contes que ja existeixen i es prova el que faci falta provar.

Hi ha qui ha agafat la Caputxeta Vermella i l'ha tornat a escriure a la seva manera. Hi ha qui s'ha inventat un drac que menja bròquil. I hi ha qui ha muntat una lliga sencera de superherois amb portada, títol i números.

La mà d'un infant dibuixa a llapis les vinyetes d'un còmic de superherois
Diverses portades de còmic fetes a mà, amb marcs de colors, dins d'una funda
Un dibuix a llapis titulat «La vida de la fantasia», signat a sota per qui l'ha fet

Per què això no és el mateix que dibuixar

Un dibuix s'acaba quan deixes el llapis. Un còmic, no: has de decidir què passa primer i què passa després, has de deixar espai per al text, has de fer que el mateix personatge s'assembli a si mateix a la vinyeta següent. És una feina amb estructura.

I sobretot: té portada. Les primeres obres ja porten títol escrit en lletres grosses i marc de colors, que és la manera que té un infant de dir això està acabat i és meu.

Una portada de còmic feta a mà, titulada a llapis de colors, sobre la taula
La mà d'un infant esbossa a llapis un paisatge amb un sol i un arbre

La frase de la setmana

Aquesta és una pregunta, i és la pregunta que demostra que el racó funciona:

«Puc fer un còmic sobre els meus amics?»

La resposta va ser que sí.

Què volíem

Poca cosa i molt concreta: donar forma a les ganes de crear que ja hi eren. El material i l'espai no fabriquen ganes; només fan que les que hi ha es puguin fer servir.

Què notareu a casa aquesta setmana

Que tornen amb històries a mig escriure i que les continuaran. Si us demanen un full gran, ja sabeu per què.

A casa podeu preguntar…

Quina és la història més boja que has volgut posar en paper?

I si voleu anar més enllà

Demaneu-los que us expliquin el final abans de llegir-lo. Si encara no el tenen pensat, acabeu de descobrir en què estaran treballant la setmana vinent.

Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Marinada
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.

El racó ja hi és. Ara li falta omplir-se d'històries, i porta bon ritme.

Publicada el