Bàsquet, ping-pong i la paret del rellotge de sorra

Taula de ping-pong blava sota un porxo pintat amb un mural de colors.

17 Setembre 2026

Bàsquet, ping-pong i la paret del rellotge de sorra

A Lluís Millet la primera setmana d’Espai Migdia s’ha repartit entre la taula, les pistes i els racons tranquils del pati. Us l’ensenyem tota.

Un migdia no és una activitat, són sis o set que passen alhora. A Lluís Millet, mentre uns dinen encara, d’altres ja són a la pista, hi ha qui s’asseu a dibuixar i qui es queda a la taula de ping-pong fins que el toquen. Aquesta primera entrada del curs serveix per ensenyar-vos el mapa complet del migdia, racó per racó, perquè sapigueu on és el vostre infant quan us diu que ha estat «al pati».

El primer dinar del curs

Pasta amb salsa de tomàquet al primer plat i les taules llargues plenes de banda a banda. Les primeres setmanes són les que costen més: hi ha infants que tornen amb l’horari desajustat de l’estiu i que necessiten uns dies per recuperar la gana del migdia.

No obliguem ningú a acabar-se el plat, però sí que animem a provar-ho tot, i els educadors van passant taula per taula precisament per detectar qui menja diferent del que és habitual en ell.

Infants dinant pasta amb salsa en taules llargues del menjador.

La taula de dibuix

A les taules de fusta hi ha paper en blanc i una caixa de retoladors al mig, i qui vol s’hi asseu. És una proposta oberta: no hi ha tema, ni model a copiar, ni hora d’acabar.

En una activitat així cada infant regula ell mateix el nivell d’exigència i hi dedica el temps que necessita, i l’educador que hi és no dirigeix res, acompanya. Per a molts infants aquesta és l’estona del dia en què parlen més, precisament perquè tenen les mans ocupades.

Infants dibuixen en taules de fusta del pati amb una caixa de retoladors de colors.
Una educadora acompanya un grup d’infants que dibuixa en una taula del pati.

El ping-pong sota el porxo

La taula de ping-pong és a recer, sota el porxo pintat del pati. És un dels pocs jocs del migdia on l’edat compta poc: un infant de segon pot jugar amb un de cinquè i la partida se sosté.

També és dels que més bé ensenyen a esperar torn, perquè la cua es fa sola i es respecta sense que cap adult hi hagi d’intervenir. Aquests dies hi ha hagut cua gairebé cada migdia.

Taula de ping-pong blava sota un porxo pintat amb un mural de colors.

Les cistelles

Les cistelles són l’espai del joc amb més moviment, i al setembre encara s’hi juga amb el sol alt. El joc actiu està supervisat sempre: un educador a la pista mirant qui entra, qui queda fora i com es reparteixen els equips, que és on solen aparèixer els primers conflictes del curs.

Resoldre’ls els primers dies, mentre encara són petits, és el que evita que al novembre siguin grossos.

Un infant llança a cistella en una pista exterior.

La xarxa del mig del pati

A l’altra banda del pati hi ha la xarxa alta, on es juga amb la pilota per sobre. És un joc d’equip i de cooperació: sense passades no hi ha punt.

Tenir dues pistes diferenciades permet que convisquin dos jocs de pilota alhora sense envair-se, i que els infants triïn el que els ve de gust aquell dia en comptes d’acabar tots al mateix lloc perquè no hi ha res més.

Infants jugant amb una pilota sota una xarxa alta, entre els arbres del pati.

La paret del rellotge de sorra

En un racó apartat del pati hi ha el mural del rellotge de sorra, damunt d’un terra de fulles seques. És un dels llocs on van a parar els infants que volen jugar lluny de la pista.

És l’exemple més clar que un pati no és només una superfície: és un conjunt de racons amb caràcters diferents. Que n’hi hagi de tranquils i d’amagats és tan important com que hi hagi porteries.

Una nena amb una pilota davant del mural blau del rellotge de sorra.

I córrer, sobretot córrer

Al final, el que més es repeteix aquests primers dies és córrer en grup pel passadís ample del pati, amb una educadora al costat.

Després d’un matí de classe i d’una estona asseguts dinant, el cos ho demana, i l’Espai Migdia és exactament el moment del dia on això és possible. La resta de propostes són importants, però aquesta no se substitueix per cap altra.

Un grup d’infants corre pel pati acompanyat per una educadora.

Què notareu a casa aquesta setmana

Quan el vostre infant us digui que ha estat «al pati», ara ja sabeu que això vol dir cinc o sis llocs ben diferents. Preguntar-li per un racó concret us donarà molta més conversa que preguntar-li pel pati en general.

A casa podeu preguntar…

Avui on has estat: a les cistelles, al ping-pong, a la taula de dibuix o a la paret del rellotge de sorra?

I si voleu anar més enllà

Demaneu-li que us digui un racó del pati on encara no hagi jugat mai i que hi vagi aquesta setmana.

Un pati amb racons és un pati on tothom troba el seu lloc.

Publicada el