Ens preparem per a la Castanyada

Una infant pinta amb pinzell una taca marró sobre un full blanc, amb la paleta i els pots de tèmpera al costat

23 Octubre 2026

Ens preparem per a la Castanyada

A Catalònia, el menjador s'omple de manualitats de la Castanyada mentre els més petits juguen amb construccions, cotxes i contes.

Les decoracions d'aquests dies al menjador de Catalònia no vénen de fora: les fan els infants durant l'estona del migdia. Uns pinten castanyes i retallen paper de seda per deixar l'espai ben tardorenc; els més petits d'infantil aprofiten l'estona amb les seves construccions, les curses de cotxes i el racó de lectura. Tot passa alhora, i l'equip va repartint el material segons el que tria cadascú.

Pinzell gruixut i pintura marró

La decoració de la Castanyada té un ordre: primer es pinta i després s'espera. Pintar amb pinzell gruixut demana una altra mà que el retolador, perquè cal carregar el color del pot de tèmpera, repartir-lo pel full i aturar-se abans que el paper es desfaci. I després ve l'espera, que forma part de la manualitat i costa tant com pintar: un full moll no es pot retallar ni enganxar. Les siluetes de cares dibuixades esperen torn, i això vol dir que la manualitat continua en una altra estona.

Una infant pinta amb pinzell una taca marró sobre un full blanc, amb la paleta i els pots de tèmpera al costat

Dos colors per a tothom

A cada taula hi ha una paleta compartida i només dos colors, marró i verd, per a tot el grup. Cadascú té el seu full, però el color és al mig: pintar vol dir esperar que l'altre acabi de carregar el pinzell, i en un grup de quatre això passa tota l'estona. Que les pinzellades surtin del paper no ho atura ningú, perquè el que es treballa aquí és la mà i no el resultat. Les cartolines verdes del costat són per al pas següent, quan la pintura sigui seca: la Castanyada es fa per tandes.

Quatre infants pinten amb pinzell de marró i verd al voltant d'una paleta compartida, amb siluetes retallades sobre la taula

El puzle del gat i els peixos

Els que no pinten tenen altres propostes, i el puzle és la que més temps aguanta. Quatre infants hi poden treballar alhora sense que ningú reparteixi els encàrrecs: cadascú busca per la seva banda i, quan una peça no li serveix, la deixa a prop de qui li pot anar bé. La imatge de referència de la capsa —un gat blanc damunt d'una peixera amb peixos vermells— fa de pla comú, i és el que permet que quatre persones avancin en la mateixa cosa sense haver de parlar-ne gaire. Una feina col·lectiva no sempre necessita que algú la dirigeixi.

Quatre infants munten un puzle sobre una taula, amb les peces escampades i la capsa oberta amb la imatge de referència

Construir al costat de la porta

Els més petits d'infantil juguen a terra, i allà el joc el delimita l'espai que troben lliure. Una construcció que creix cap als costats, amb les peces posades una darrere l'altra en lloc d'apilades, és el que surt quan hi ha terra per endavant i no cal fer equilibris. El llindar d'una porta, mig sobre la catifa i mig sobre el paviment, és un d'aquests llocs. Triar on es juga és la primera decisió del joc, i a infantil costa tant com triar amb què: cal mirar el terra abans de treure cap peça de la caixa.

Una infant asseguda a terra, al llindar d'una porta, col·loca blocs de fusta de colors un darrere l'altre

Cotxes, rampes i vies

Les curses de cotxes no comencen fins que la pista està muntada, i muntar-la acaba sent la meitat del joc: trams de via de fusta, una rampa, blocs per sostenir el que no s'aguanta sol. Les caixes de fusta on es guarda tot són obertes i a l'abast, i això compta: els més petits poden anar a buscar la peça que els falta sense demanar-la a un adult. Si la rampa cau, es torna a muntar. Aquesta part, la de provar i refer, és on hi ha l'aprenentatge, i no a la cursa.

Un infant assegut a terra sosté un cotxe de fusta vermell entre trams de via, una rampa i blocs de colors

Al racó de lectura i a taula

Al racó de lectura, alguns infants fan de narradors i expliquen contes als companys que s'hi acosten. És una proposta que no necessita material nou i que surt d'ells. A taula, el que arriba de la cuina també dona conversa: «Com oloren aquestes alitas!» (5è, L. T.). Aquests dies, a Catalònia, encarregar una tasca als infants que tenen un dia complicat —ajudar els petits d'infantil, per exemple— està funcionant bé, i l'equip ho fa servir sovint.

Què notareu a casa aquesta setmana

Que portin ganes d'explicar què han pintat i com els ha quedat, i que tinguin restes de pintura marró o verda als dits o als punys. Alguns us explicaran el conte que han llegit als més petits.

A casa podeu preguntar…

Què vas pintar, de marró o de verd? Qui et va ajudar amb el puzle? Vas explicar algun conte al racó de lectura?

I si voleu anar més enllà

Si teniu castanyes o fulles seques a casa, deixeu-los-les tocar i pintar: la Castanyada s'entén millor amb les mans.

Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Catalònia
Totes les fotos d'octubre de Catalònia són a la galeria del centre.

La decoració del menjador de Catalònia creix cada dia, pinzellada a pinzellada i peça a peça.

Publicada el

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *