Els Eriçons dinen, i després recullen

Llitets baixos d'estructura vermella desplegats en fileres a l'aula, cadascun amb el seu llençol blanc amb dibuixos

22 Setembre 2026

Els Eriçons dinen, i després recullen

A l'Escola La Llacuna, la classe d'I3 es diu Els Eriçons. El seu migdia té dues parts, i la segona no comença fins que la primera està endreçada.

Els Eriçons és el nom de la classe d'I3 de La Llacuna. Per a ells, l'estona de migdia no s'acaba quan es retira el plat: continua fins que cadascú és al seu llitet. Avui us expliquem la primera meitat.

Dinar en grup, a la seva taula

Seuen en grups al voltant de les taules i dinen. No hi ha torns ni hi ha pressa: és la seva estona i el seu espai, i a tres anys això ja és prou informació per a un dia.

Al plat hi ha el menú del dia, sencer, com a la resta de l'escola: primer, segon i postres. Quan es retiren els plats es veu el de sempre —n'hi ha que queden nets i n'hi ha que no—, i a I3, al setembre, això és exactament el que toca.

Plats acabats de retirar sobre la taula, amb restes de l'amanida i la mà d'un infant amb la cullera

Recollir és el primer senyal

Quan acaben, recullen les seves coses.

A tres anys, recollir no és una formalitat ni una manera de tenir-los ocupats. És la primera senyal física que hi ha un abans i un després: mentre hi ha el plat al davant, això és dinar; quan el plat ja no hi és, comença una altra cosa. Un infant de tres anys no entén un horari, però entén perfectament una taula buida.

I té un segon efecte, menys evident: el que recull sap on van les coses. D'aquí a uns mesos, quan la rutina estigui instal·lada, no caldrà dir-los-ho.

L'aula preparada abans que arribin

Mentre ells encara són a taula, l'aula on dormiran ja està a punt.

Els llitets estan desplegats en fileres, amb espai entre l'un i l'altre perquè es pugui passar pel mig sense trepitjar ningú. Són llitets baixos, d'estructura vermella, i cadascun porta el seu llençol.

I aquí hi ha el detall que val la pena mirar: cada llençol porta un dibuix i un nom. No és decoració. És el que fa que un infant de tres anys pugui trobar el seu lloc sol, sense preguntar i sense que ningú l'hi hagi d'assenyalar. La diferència entre «ves al teu llitet» i «ves al llitet que et diré jo» és, a aquesta edat, tota la diferència del món.

Llitets baixos d'estructura vermella desplegats en fileres a l'aula, cadascun amb el seu llençol blanc amb dibuixos

L'ambient

L'espai és tranquil i acollidor, i està pensat perquè ho sigui. Abans de dormir, les monitores expliquen un conte o posen música suau. Sempre la mateixa seqüència, sempre en el mateix ordre: la repetició és, a aquesta edat, el que substitueix les explicacions.

La frase de la setmana

D'un infant que havia entès exactament què s'espera d'aquella estona, i que va demanar permís per fer-ho: «Puc fer el silenci»

Què notareu a casa aquesta setmana

Potser us explica que dorm a l'escola, o que té un llençol amb el seu nom. Si a casa ja no fa migdiada i aquí sí, o al revés, digueu-nos-ho: ens va bé saber-ho.

A casa podeu preguntar…

Què fas quan acabes de dinar, abans d'anar a dormir?

I si voleu anar més enllà

A casa, deixeu-lo portar el seu plat fins a la pica. És exactament el mateix exercici.

Fotos de l’Espai Migdia de l’Escola La Llacuna
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d’aquesta setmana.

D'aquí a uns dies us expliquem la segona meitat: com es va del menjador al llitet.

Publicada el