Van votar què volien fer, i van sortir cinc gots i una pilota de ping-pong

La caixa de cartró oberta de costat, amb els cinc gots i la pilota de ping-pong a terra

23 Setembre 2026

Van votar què volien fer, i van sortir cinc gots i una pilota de ping-pong

A l'Escola El Solell els infants trien les activitats del trimestre. Aquest cop van triar fabricar un joc, i el 22 de setembre els de 1r, 2n i 3r el van construir.

Al Solell hi ha un procés participatiu al menjador: els infants proposen i escullen què es farà durant el trimestre —manualitats, tallers, jocs. No és una consulta simbòlica; el que surt és el que es fa. I aquest cop el que va sortir va ser clar: fer un joc.

El que van construir

El 22 de setembre, els infants de 1r, 2n i 3r s'hi van posar. El material és el que hi havia: una caixa de cartró, gots de paper i una pilota de ping-pong.

La caixa s'obre de costat i fa de diana. A dins hi ha cinc gots enganxats a la paret del fons, repartits en dues alçades: dos a dalt i tres a sota. Cada got té la seva puntuació escrita amb retolador vermell, amb ratlletes al voltant perquè es vegi de lluny: els dos de dalt valen 30, els dos dels costats valen 50, i el del mig, 100. La pilota s'hi encerta o no s'hi encerta, i ja està.

Un infant allarga la mà cap a una caixa de cartró amb cinc gots de paper enganxats al fons i les puntuacions escrites en vermell
La caixa de cartró oberta de costat, amb els cinc gots i la pilota de ping-pong a terra

El detall que val la pena

Al costat de la caixa hi ha un full amb un croquis fet a mà.

Sembla una tonteria i no ho és. Un joc que es dibuixa abans de construir-se obliga a decidir coses que en un joc comprat ja venen decidides: quants forats hi ha d'haver, quin val més i per què, on s'ha de posar el que tira. Aquestes decisions són el veritable contingut de l'activitat; la caixa només és el resultat.

Una mà d'infant sobre un full amb un croquis fet a mà, al costat de la caixa

Per què un joc fet amb una caixa dura més del que sembla

Un joc de cartró es trenca. Passarà. Però mentre duri passa una cosa que amb els jocs comprats costa molt de veure: quan s'espatlla, es pot arreglar, i qui l'arregla és qui l'ha fet. Es torna a enganxar un got, es reescriu una puntuació, es canvia una regla que no acabava de funcionar. Aquesta és la diferència entre tenir un joc i tenir-ne cura.

Les veus

La valoració d'un infant de 2n, sense matisos: «Ha estat súper xulo i divertit!»

I la de la Cristina, monitora, quan li preguntem què li ha aportat l'activitat: «Creativitat!»

Què notareu a casa aquesta setmana

Si el vostre infant és a 1r, 2n o 3r, potser us explica que ha fet un joc, o us pregunta si teniu una caixa de cartró per fer-ne un altre. La resposta correcta, evidentment, és que sí.

A casa podeu preguntar…

Us agrada jugar a l'estona del menjador?

I si voleu anar més enllà

Si en feu un a casa, que sigui ell qui posi les puntuacions. I que us expliqui per què el got del mig val 100.

Fotos de l’Espai Migdia de l’Escola El Solell
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d’aquesta setmana.

El trimestre tot just comença i la llista de propostes és llarga. Us anirem explicant què van triant.

Publicada el