1 Octubre 2026
Tallers d'un dia de pluja
A l'Escola Ignasi Iglésias, un dimarts de pluja va deixar l'espai exterior impracticable i els grups de 2n de primària van passar el migdia per quatre racons d'activitat.
Hi ha dies que el temps decideix per nosaltres. Aquest dimarts va caure una pluja curta i intensa que va deixar l'espai exterior impracticable, i a l'hora del migdia no es va poder sortir. Quan passa això, l'estona no s'escurça ni s'omple de qualsevol cosa: es canvia de pla amb el que ja hi havia preparat.
Quatre racons oberts alhora
A les classes de 2n de primària es va muntar una sessió de racons. Els infants es van repartir en grups petits, triats per ells mateixos, i van anar passant per quatre espais: construccions i blocs, jocs de taula, un racó de lectura i un taller de manualitats.
Tenir-los oberts tots quatre a la vegada vol dir que ningú no espera torn per començar. Cadascú entra per on li ve de gust, hi dedica el temps que necessita, i qui ja n'ha tingut prou en té tres més a tocar.
El taller que algú prepara abans
El taller de manualitats no apareix sol el dia que plou. El va preparar la Mari Carmen, amb el material a punt abans que arribés ningú: fulls, retoladors i les peces per retallar i muntar.
És la feina que no es veu i és la que fa que un dia de pluja no sigui un dia perdut. Quan la proposta ja hi és, l'estona s'omple sense que ningú hagi d'improvisar.
Llegir a terra
El racó de lectura no és una taula amb llibres. És una catifa, uns coixins i la possibilitat d'estirar-s'hi a mirar un llibre desplegable tanta estona com calgui.
Que algú triï llegir tenint Lego i un joc de cartes a dues taules de distància és una decisió seva. Les decisions pròpies, repetides cada migdia, són el que converteix l'estona del migdia en temps educatiu i no en temps d'espera.
El cartell que porten entre mans
La classe de 2n B fa dies que prepara el cartell dels encarregats de la setmana, i el dimarts de pluja va servir per avançar-lo.
La setmana passada cada infant hi havia pintat el seu nom amb retoladors i llapis de colors, com havia volgut. Aquest dimarts tocava el títol: dissenyar les lletres grans i acolorir-les una per una, que és la feina lenta.
Encara no està acabat. És un encàrrec que es fa entre tots, que dura dies i que algú ha de recordar de continuar: la responsabilitat compartida no s'explica, es reparteix. Quan estigui llest, el veureu.
Per què els deixem triar
Repartir-se en grups sense que ho faci un adult i decidir per quin racó es comença són dues decisions petites, i totes dues són d'ells.
Un dia que es trenca la rutina és quan més es nota qui ja sap organitzar-se, i també quan més val la pena deixar-los-ho fer.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que un dia de pluja no arriba a casa com una queixa. I potser us expliquen com els ha quedat una lletra del cartell.
A casa podeu preguntar…
Per quin dels quatre racons vas començar, dimarts, i amb qui t'hi vas posar?
I si voleu anar més enllà
Pregunteu-los quina lletra del títol del cartell han pintat ells i de quin color l'han feta. Les lletres grans tenen propietari.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Ignasi Iglésias
Al bloc de setembre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.
El cartell encara no està acabat. Aquesta també és la gràcia.
