Una peça per a cada cogombret

Quatre infants de 4t estirats al terra decorant amb llapis de colors les seves peces de trencaclosques de cartró.

8 Octubre 2026

Una peça per a cada cogombret

A El Farell, aquesta setmana l'estona del migdia ha anat d'escoltar-se: una rotllana al pati, unes cartolines a terra i una peça de trencaclosques per a cadascú.

L'equip de monitoratge s'havia posat un objectiu per a aquestes setmanes: que els infants s'escoltin més els uns als altres durant l'estona de lleure. No és una cosa d'una setmana, i ells mateixos ho diuen així: a mesura que avança el curs, les estones d'energia nerviosa i explosiva es van fent més curtes. El que s'ha fet aquests dies hi va en aquesta direcció.

Els cogombrets

Els grups del migdia tenen nom propi, i el de 5è són els cogombrets. El nom no és decoratiu: és el que fan servir per dir de qui són. «M'agrada ser un cogombret perquè juguem junts» (5è, J. R.). Al menjador, abans de començar a dinar, la Carla i la Laura s'han posat davant de tothom per explicar la proposta del dia; el menjador d'El Farell té els taulells repartits per cicles i els penjolls que han anat fent els grups.

D'on ve el nom ho expliquen ells mateixos al pati, en un vídeo que ens han enviat: el van triar per votació.

Menjador d'El Farell amb els infants asseguts a les taules i dues monitores dretes al davant explicant la proposta del dia, sota el penjoll de l'equip dels cogombrets.

Vermell, groc i verd

Al pati, tres cartolines a terra —una de vermella, una de groga i una de verda— i la rotllana al voltant. La Carla repartia les tires de paper des de la carpeta, una per infant. La proposta era col·locar-la a la cartolina que li semblés, i anar-hi afegint les dels altres.

Rotllana al pati d'El Farell al voltant de tres cartolines a terra —vermella, groga i verda— mentre una monitora reparteix les tires de paper des de la carpeta.

El torn de dir-ho

Posar una tira no és només deixar-la a terra: implica aixecar-se davant de tot el grup, dir-ho i esperar. Mentre un infant col·loca la seva, la resta seu i mira. És el mateix exercici que l'equip busca a l'hora de jugar, però en petit i amb torns marcats.

Un infant ajupit col·locant la seva tira de paper damunt la cartolina groga, amb la resta del grup assegut al voltant mirant.

La peça

A 4t, l'Edu i la Montse han proposat una cosa diferent: que cada infant decorés una peça de trencaclosques de cartró. Estirats a terra, amb llapis de colors repartits, hi han anat escrivint i dibuixant com són. La pregunta d'un infant mentre ho feia explica bé l'exercici: «Jo faig bromes als companys, puc escriure bromista a la peça?» (4t, M. P.). Una peça sola no diu gaire; el sentit arriba quan totes encaixen.

Quatre infants de 4t estirats al terra decorant amb llapis de colors les seves peces de trencaclosques de cartró.

I després, un banc

No tota l'estona del migdia són propostes dirigides. En un banc del pati, tres infants han passat una estona assegudes, xerrant i rient. Aquesta part també compta: l'estona del migdia combina joc lliure supervisat amb activitats que trien els mateixos infants, i tenir temps per seure a parlar hi entra de ple.

Tres infants assegudes en un banc de fusta del pati d'El Farell, xerrant i rient.

Què notareu a casa aquesta setmana

Pot ser que el vostre infant parli de la seva peça, o que us digui de quin grup és amb el nom que hi posen ells. Són les dues coses que s'han treballat aquests dies.

A casa podeu preguntar…

Si és de 4t: què has escrit a la teva peça? Si és de 5è: amb quin cogombret t'agrada més estar?

I si voleu anar més enllà

Escoltar fins al final abans de contestar també es pot practicar al sofà de casa.

Fotos de l'Espai Migdia d'El Farell
Al bloc d'octubre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.

Una peça per cap, i un trencaclosques que només surt si hi són totes.

Publicada el

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *