Al pati, descobrim, experimentem i ens embrutem

Tres infants ajupits al terra enrajolat del pati, amb els caps junts, assenyalant un punt entre les lloses

23 Octubre 2026

Al pati, descobrim, experimentem i ens embrutem

A El Farell, quan s'acaba l'activitat programada, el pati es converteix en un lloc per mirar de prop, excavar i provar coses.

Hi ha una pregunta que a l'Espai Migdia d'El Farell es repeteix cada dia sense que ningú l'hagi programada: què descobrirem avui al pati? Quan l'activitat dirigida s'acaba, els infants trien què fan, i el que trien gairebé sempre té a veure amb mirar el que tenen a tocar. L'equip no omple aquest temps: l'acompanya, escolta el que va sortint i ho apunta per a les propostes següents.

Un préssec a les mans

Abans de tallar la fruita hi ha una estona de reconèixer-la pel tacte, pel color i per la forma, amb el plat i el ganivet esperant. És el mateix que fan al pati amb una fulla o amb una pedra, i al menjador d'El Farell també hi té lloc. Sembla una pèrdua de temps i no ho és: qui ha tocat el préssec sap després com agafar-lo per tallar-lo i quanta força hi ha de posar. L'autonomia a taula comença just aquí, en poder tocar el que menges i decidir com te'l menges.

Un infant assegut a taula sosté un préssec sencer amb totes dues mans, amb el plat i el ganivet al davant

Ajupits sobre les lloses

Hi ha estones de pati que no necessiten cap material: n'hi ha prou amb una superfície i amb algú que hi hagi vist alguna cosa primer i cridi els altres. Les juntes de les lloses del pati són un d'aquests llocs. «Mira, he trobat menjar per a insectes» (I5, L. J.). És la frase que va recollir la Marianela aquella estona, i explica bé com funciona aquest temps: una troballa petita que es comparteix de seguida. El que els infants hi aprenen és a explicar-la prou bé perquè l'altre la pugui veure també.

Tres infants ajupits al terra enrajolat del pati, amb els caps junts, assenyalant un punt entre les lloses

Una cosa molt petita al palmell

Al sorral hi ha galledes a disposició dels infants, de les que el centre deixa al pati, i algunes de les troballes més petites apareixen just allà, remenant. El que importa d'aquestes estones no és què hi ha a la mà: és el que cal per ensenyar-ho. Obrir el palmell a poc a poc, acostar-lo a qui mira i no tancar-lo fins que l'altre hi hagi arribat. I, per part dels altres, esperar-se sense estirar la mà. Aquesta part també s'aprèn, i no s'aprèn si un adult la resol.

Un infant mostra alguna cosa molt petita al palmell de la mà a dos companys, al costat d'una galleda groga

Excavar on toca

Excavar té un lloc i una norma: al sorral, i els forats es tornen a tapar quan s'acaba l'estona. Els infants ja ho saben, i això és el que fa que l'equip no ho hagi de recordar cada dia. Amb el material ha passat el mateix: les galledes i les pales han deixat de rebre cops. L'equip ho relaciona amb una cosa concreta, que ara saben tot el que en poden fer, i un material que serveix per a alguna cosa es cuida sol. El vídeo d'aquesta setmana és d'una d'aquestes estones, amb una pala i un bastó.

Una infant ajupida al sorral aixeca un grapat de sorra compacta amb les mans, amb el clot excavat al darrere

A dalt de la passarel·la

L'estructura de fusta del pati té una passarel·la, i travessar-la és una activitat en si mateixa. Canviar de punt de vista fa sortir preguntes soles: què es veu des d'allà dalt? I si em penjo del revés? L'equip les deixa passar en lloc de respondre-les, perquè la resposta és pujar-hi i comprovar-ho. Cadascú hi troba la seva manera d'emprendre una aventura nova, des dels més petits fins als més grans, i el que s'hi aprèn no té res a veure amb l'altura: és calcular el propi límit abans de provar-ho.

Un infant travessa la passarel·la de fusta de l'estructura de joc del pati, amb una mà a cada barana

El que l'equip se n'endú

De totes aquestes estones, els monitors i monitores en treuen material per a les setmanes següents. El que un infant guarda —«He guardat una boleta allà, en aquell racó» (2n, G. L.)— o el que un altre pregunta a taula —«Tinc alguna cosa a la cara?» (3r, A. M.)— són les frases que la Jana i l'Arnau van recollir i que diuen als adults què interessa ara mateix a cada grup. Les propostes de les properes setmanes sortiran d'aquí.

Què notareu a casa aquesta setmana

Que tornin amb sorra a les sabates i a la roba, i que expliquin troballes molt petites amb molt de detall. Embrutar-se, aquests dies, és part de la feina.

A casa podeu preguntar…

Què has trobat avui al pati? Hi havia gaire fang, al sorral? Quines eines has fet servir per excavar?

I si voleu anar més enllà

Deixeu-los un racó de terra o un test per remenar, i una capsa petita per guardar-hi el que trobin.

Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola El Farell
Totes les fotos d'octubre d'El Farell són a la galeria del centre.

Al pati d'El Farell, el que sembla una estona sense res a fer està ple de coses petites que algú està mirant de prop.

Publicada el

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *