23 Octubre 2026
Un ou en vinagre i altres descobertes del migdia
A Emili Carles, l'estona després de dinar és plena de propostes: pintar, experimentar, moure's i triar a què es juga.
Quan algú pensa en el migdia, sovint només hi veu l'estona de l'àpat. A l'Espai Migdia d'Emili Carles, però, la pregunta que obre la tarda és una altra: què farem quan haguem acabat de dinar? Hi ha dies de colors i de retoladors, dies de provar coses que no se sap com acabaran, dies de pilotes i dies de no fer res de concret. Cada proposta obre una porta diferent.
Cadascú ho fa a la seva manera
Pintar, dibuixar i experimentar amb colors i materials és una de les propostes fixes d'aquesta estona. A les taules de fusta del pati, l'equip no reparteix un resultat esperat: reparteix material i deixa que cadascú decideixi què hi fa i quan ho dona per acabat. Per això dues creacions de la mateixa taula no s'assemblen gaire, i aquesta diferència és justament el que es busca. Decorar una peça amb un retolador gruixut també demana subjectar-la amb una mà i pintar amb l'altra, i això ja és una feina de coordinació que a aquesta edat encara es practica.
Un ou que es torna tou
Una de les propostes d'aquests dies no es resol en una estona: cal esperar. Un ou es deixa dos dies dins de vinagre i la closca desapareix, perquè el vinagre reacciona amb el calci que conté. Per veure-ho, els infants hi han de tornar l'endemà i comprovar com ha canviat, i aquesta és la part de la ciència que costa més d'ensenyar que el resultat: que hi ha canvis que necessiten temps i que, mentrestant, no sembla que passi res. «M'agrada molt fer experiments, perquè mai saps què passarà» (5è, M. A.).
Cordill i netejapipes
Una altra proposta passa per les mans i per la paciència: es volta una safata amb cordill fins que queda travessada de fils i s'hi encaixen netejapipes verds entre fil i fil, un a un. No hi ha cap pressa ni cap manera correcta de fer-ho: qui comença per una punta i qui comença pel mig acaben amb dues composicions diferents. Fer-ho demana pinça de dits, calcular on hi cap el fil següent i refer-ho quan el cordill s'afluixa, que és el moment en què es decideix abandonar o insistir. L'equip no ho resol: ho deixa resoldre.
A terra també s'hi juga
No totes les propostes necessiten taula. L'estona a l'exterior deixa lloc al joc que no demana material preparat ni cap explicació prèvia: agenollar-se a la sorra i remenar-hi una bona estona, sol o amb qui s'hi vulgui afegir. L'equip el respecta igual que els altres: mentre hi hagi concentració, no cal reconduir res, i interrompre-ho per oferir una activitat més vistosa seria canviar una cosa que ja funciona per una altra. Quan torneu a trobar sorra a les butxaques, probablement ve d'aquí.
Pilotes, cèrcols i estructures
Les pilotes, els cèrcols i els jocs de moviment ocupen una bona part de l'estona. A l'estructura de joc del pati els infants es pengen de les anelles metàl·liques i travessen la xarxa de cordes, i tot plegat treballa la coordinació i l'equilibri. La part que costa més, però, no és física: una anella que ja té amo s'ha d'esperar, i cal avisar quan es baixa perquè el següent pugui pujar. L'equip és a prop i la majoria de vegades no hi ha d'entrar, perquè el torn se'l gestionen ells mateixos.
Quan són ells qui decideixen
Hi ha estones en què la millor proposta és no fer-ne cap. Deixar que els infants decideixin a què volen jugar, amb qui i com és el que fa aparèixer la negociació: repartir papers, acordar normes i resoldre els desacords sense que hi intervingui ningú. L'equip és a prop i només entra quan cal. D'aquí surten els jocs que després es repeteixen dia rere dia, amb normes que no ha escrit cap adult i que els infants recorden molt millor que les que se'ls donen fetes.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que tornin amb sorra a les sabates i que parlin de coses que encara no han acabat: un ou que s'ha de mirar demà, una composició a mig fer. També que apareguin jocs amb normes pròpies, inventades a l'estona del migdia i difícils d'explicar de pressa.
A casa podeu preguntar…
Com ha quedat l'ou després dels dos dies en vinagre? Què has encaixat entre els fils de cordill? A quin joc has jugat quan heu pogut triar vosaltres?
I si voleu anar més enllà
Si us ve de gust repetir l'ou a casa, només calen un got, vinagre i dos dies de paciència.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Emili Carles
Les fotos d'octubre d'Emili Carles són a la galeria del centre.
Al migdia d'Emili Carles, un dia qualsevol té dins unes quantes coses que no ho són gens.
