24 Octubre 2026
Convivència i valors al temps de lleure
Al Joan Maragall els valors de l'estona del migdia es treballen jugant: rotllanes, jocs cooperatius i un distintiu que porten els infants.
L'equip del Joan Maragall vol compartir amb les famílies quins valors treballa al menjador i a l'estona d'esbarjo, per anar alineat amb la feina que feu a casa. La convivència, el respecte i el bon clima ocupen una part important del dia dels infants. Per això els jocs que es proposen són participatius, pensats perquè tothom hi pugui ser, sota la idea d'un pati per a tothom.
Guardians de la inclusió
El distintiu que porten penjat al coll alguns infants diu «Guardians de la inclusió» i, a sota, «Cap company o companya sol al pati». Donar un encàrrec amb nom canvia la manera de mirar l'estona: qui el porta té una feina concreta, que és adonar-se de qui s'ha quedat sol i anar-hi. No és una norma penjada a la paret, és una persona que se'n fa càrrec, i es nota en qui acaba jugant acompanyat. Qui el porta no deixa de jugar: ha de mirar mentre juga, i aquesta és la part difícil de l'encàrrec.
Aixecar-se tots alhora
El repte és senzill d'explicar i difícil de resoldre: asseguts en rotllana a terra, a la pista, i agafats de les mans, s'han d'aixecar tots alhora sense deixar anar ningú. Uns quants s'aixequen primer i estiren els altres, algun torna a caure i la rotllana comença de nou; el vídeo d'aquesta setmana recull un d'aquests intents. El grup acaba descobrint que no és una qüestió de força sinó de posar-se d'acord en el moment. «Tenim espai i material per fer jocs molt divertits» (2n, S. T.). Aquí no hi ha ningú que guanyi, i això és exactament el que l'equip buscava: jugar sense competir.
El llençol que es fa petit
El joc del llençol va a l'inrevés del que s'espera: cada ronda es plega, l'espai es redueix i qui trepitja fora, surt. Aguantar-s'hi drets i molt junts deixa de ser una qüestió d'equilibri i passa a ser una qüestió d'acord, perquè per continuar cal parlar-ho abans de moure's i decidir qui es col·loca on. La resta del grup espera el torn des de la vora i veu com ho resolen els altres, que és també una manera d'aprendre-ho. «A més, amb els jocs que fem treballem la comunicació i l'escolta» (3r, L. M.).
Les bales a la sorra
A la zona de sorra, les bales no porten cap reglament escrit: des d'on es tira i de qui és el torn ho acorden els infants, i ho refan cada dia a la primera discussió. Un joc com aquest no funciona sense aquest acord previ, i per això és un bon lloc per practicar-lo. L'equip explica que estan aconseguint que es respecti el torn de paraula; a la sorra, respectar el torn de tirada és la mateixa cosa amb una altra forma. I es manté sol mentre el grup el vagi recordant entre ell.
Esperar des de la ratlla
Esperar el torn és la part del joc que menys es veu i la que més costa de sostenir quan el grup és gran. Es manté per dues coses: perquè hi ha una persona de l'equip al lloc on passa l'acció, a l'altra punta de la zona de sorra, i perquè el grup sap què ha de passar després. Mentre esperen, sota els plàtans, els infants miren com ho fa qui té el torn i preparen el seu. Qui espera també està jugant.
El mural dels bons hàbits
Dins del menjador hi ha penjat el mural dels bons hàbits, que els infants fan servir com a referència durant l'àpat. «Amb el mural dels Bons hàbits m'ajuda a portar-me millor i a aixecar la mà per demanar les coses» (3r, M. M.). Tenir-ho escrit i a la vista permet que un infant s'hi remeti sol, sense que cap adult li ho hagi de recordar. És la part menys vistosa d'aquests valors i la que els fa durar més enllà d'un joc concret.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que us parlen de jocs on no hi ha guanyador i que fan servir la paraula torn. I si porten un distintiu rodó penjat al coll, pregunteu-los quina feina els toca amb ell.
A casa podeu preguntar…
Què vol dir ser guardià de la inclusió? Us vau poder aixecar tots alhora sense deixar-vos anar? Què diu el mural dels bons hàbits?
I si voleu anar més enllà
A casa es pot jugar igual: una tovallola que es va plegant i tots els peus a dins, sense que ningú en quedi fora.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Joan Maragall
Totes les fotos d'octubre del Joan Maragall són a la galeria del centre.
Un joc on ningú no guanya és el lloc on els infants aprenen a comptar amb tothom.
