Làmpades de fantasma i carabasses de cicle superior

Quatre carabasses de paper pintades de taronja, amb un netejapipes verd cargolat fent de tija, sobre gots de cartró

24 Octubre 2026

Làmpades de fantasma i carabasses de cicle superior

Cinquè i sisè del Lluís Millet han fet làmpades de fantasma i carabasses amb globus, paper i cola, i aquí us expliquem el procés.

Aquesta setmana el cicle superior del Lluís Millet s'ha posat a fer manualitats de Halloween, i les dues classes han seguit el mateix camí: globus, paper higiènic i cola. Cinquè ha fet làmpades de fantasma i sisè, carabasses. La tècnica és la mateixa i el resultat, ben diferent, perquè el que canvia és la decisió de cada grup sobre què volia aconseguir.

Paper, cola i un globus

Abans que els infants toquin res, l'estona ja està preparada: les taules del porxo cobertes, la cola repartida en gots de cartró i el paper a punt. Amb cola i paper moll, el que no s'ha protegit abans s'acaba netejant després, i per això preparar l'espai forma part de l'activitat i no d'un pas previ invisible. L'equip reparteix el material i acompanya els primers trossos de paper, que són els que decideixen com queda la base de la peça. A partir d'aquí la feina és de mans, i els infants s'hi posen des del primer moment.

Dues persones de l'equip i un grup d'infants preparen cola i paper sobre taules cobertes amb plàstic negre, sota el porxo del pati

Capa sobre capa

El procés demana paciència. Els trossos de paper s'enganxen al voltant del globus i s'hi van fent diverses capes, perquè una de sola no aguanta la forma. La Montse, la Laia i la Raquel es mouen entre les taules amb el pinzell a la mà, acabant de passar-lo per sobre de les parts que han quedat primes. Després ve l'espera: s'ha de deixar assecar bé, i fins que no és sec no es pot punxar el globus. Aquesta pausa, al mig d'una activitat de migdia, és la part que més costa i la que fa que la peça es tingui dreta.

Infants i una monitora passen el pinzell per sobre d'unes boles de paper, en una taula protegida amb plàstic negre

Sobre un got de cartró

Un cop el paper és sec, el globus es punxa i el que queda és la closca amb la forma que ha agafat. Cada peça espera sobre un got de cartró que li fa de peu i que porta un nom escrit a mà: en una activitat repartida en dies, cada infant ha de poder recuperar exactament la seva. Algunes ja porten el fil vermell que marca els grills de dalt a baix i un netejapipes clavat al capdamunt; altres es queden llises, segons què ha de ser cada peça. És el moment en què la bola blanca deixa de ser una bola.

Cinc peces de paper blanc amb un fil vermell marcant els grills, posades sobre gots de cartró damunt d'una taula

Les carabasses de sisè

Les de sisè s'acaben pintades de taronja, amb els grills repassats de fosc i un netejapipes verd cargolat fent de tija. No n'hi ha dues iguals: canvia la mida, el to del taronja i la manera com s'ha cargolat la tija, perquè cada pas l'ha decidit qui la feia. El centre explica que per a sisè buscaven una manualitat més elaborada i pròpia de la seva edat, feta sense presses. En una peça com aquesta, anar de pressa es nota de seguida, i anar a poc a poc també.

Quatre carabasses de paper pintades de taronja, amb un netejapipes verd cargolat fent de tija, sobre gots de cartró

La làmpada encesa

Les de cinquè es queden blanques i s'encenen per dins: és la raó per la qual no es pinten. El paper deixa passar la claror i només en queden retallats, de fosc, els dos ulls i la boca. Fins que no hi ha un llum a sota no se sap ben bé com quedarà, i aquesta és la part que paga l'espera dels dies anteriors. «Mai havíem fet manualitats tan boniques com aquestes!» (6è, P. K.). La tècnica és senzilla i el que la fa diferent cada vegada és la decisió de qui la fa.

Una peça de paper blanc encesa per dins deixa veure a contrallum dos ulls i una boca retallats en fosc

Fer les coses amb calma

L'equip explica que amb sisè buscava la delicadesa que s'aconsegueix quan les coses es fan amb atenció i calma. En una activitat de migdia això vol dir repartir la feina en dies: un dia enganxar, un altre esperar, un altre pintar. Els infants hi aprenen que un resultat net no depèn d'haver anat de pressa, sinó d'haver respectat cada pas. És la mateixa idea que hi ha darrere de la tècnica: sense capes suficients i sense temps d'assecatge, la peça no es tindria dreta.

Què notareu a casa aquesta setmana

Que expliquen el procés més que el resultat: les capes de paper, l'espera fins que s'assequi i el moment de punxar el globus. Si arriben amb els dits endurits de cola seca, ve d'aquí.

A casa podeu preguntar…

Quantes capes de paper vau fer? Què va passar quan vau punxar el globus? Com vau decidir el color de la vostra peça?

I si voleu anar més enllà

A casa es pot repetir amb un globus, cola rebaixada amb aigua i paper: només cal un lloc on deixar-ho assecar un parell de dies.

Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Lluís Millet
Totes les fotos d'octubre del Lluís Millet són a la galeria del centre.

El que es tria fer amb un globus, paper i cola és el que distingeix una peça de l'altra.

Publicada el

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *