24 Octubre 2026
Construïm dins i fora de l'escola
A El Farell, la pluja dona una treva i l'estona del migdia s'omple de construccions: blocs de fusta a dins i pedres i sorra a fora.
La pluja ha tornat a l'escola, però aquests dies ha donat una mica de treva i a l'Espai Migdia ho hem aprofitat. Entre les opcions que hi ha, tant a dins com a fora, n'hi ha una que apareix a tots els grups: construir. No és només apilar peces. És una activitat lliure, que cadascú agafa com vol i que omple de possibilitats els espais interiors i els exteriors.
Dins, amb blocs de fusta
A dins, el material són blocs i peces de fusta que surten d'una caixa i es treballen a terra. Construir-hi no és apilar: és resoldre problemes petits —quina peça aguanta i quina cau— i tornar-hi quan cau. Quan dos infants fan la mateixa estructura, arriba un moment en què les dues mans van a la mateixa peça i algú ha d'esperar que l'altre la deixi anar. És això el que l'equip busca aquests dies de pluja: una activitat que no necessita gaire espai, que es pot fer amb calma i que aguanta tota l'estona.
Compartir la caixa, i l'espai
Quan plou, 3r i 4t comparteixen el vestíbul i el menjador, i això vol dir compartir també el material. Abans de construir cal decidir coses: qui agafa quines peces, on es posa cada estructura i què passa si dos volen la mateixa. Negociar i respectar els torns forma part de l'activitat tant com apilar, i és el que ha anat fent que els dos grups coincideixin amb més calma. I quan surt bé, es vol ensenyar de seguida: «Mira què hem fet, corre, aquesta és la meva!» (5è, M. F.).
Fora, el que hi ha a terra
A fora el material no surt de cap caixa: és el que hi ha a terra. Pedretes, trossos d'escorça, les escletxes d'una vorada. Els materials naturals i els elements diversos serveixen igual que els blocs per imaginar, experimentar i transformar l'entorn, i tenen una cosa que els blocs no tenen: no encaixen mai del tot. Cal provar-ne unes quantes abans de trobar la que hi va bé, i cap peça no es repeteix. Això allarga el joc i obliga a mirar el terra d'una altra manera, buscant-hi formes i mides en lloc de passar-hi per sobre.
Sorra i una post de fusta
A la zona de sorra hi ha un pas previ que no es veu a la construcció acabada: allisar el terra amb una post de fusta plana abans de posar-hi res a sobre. Preparar la base també és construir, perquè sobre sorra remenada no s'aguanta res. És el tipus de descoberta que no s'explica: es fa, cau i es comprova. Per això l'equip de monitoratge deixa que cadascú hi trobi el seu sistema en lloc de donar-li la solució feta. Una solució donada serveix per a aquella construcció; una de trobada serveix per a totes.
Piles i torres de pedra
Hi ha construccions que es queden fetes al paviment, al costat del mur baix, quan els qui les han fetes ja són en una altra cosa: un munt de pedres petites, una torre que s'aguanta dreta. Mentre hi siguin, qualsevol les pot mirar, refer o desfer, i això no es discuteix. Una construcció que es queda al pati deixa de ser d'un infant i passa a ser de tothom qui hi passi. Entendre-ho costa, i és una de les coses que l'estona del migdia ensenya sense dir-la mai en veu alta.
Una raqueta, una pilota i prou
Construir no demana material de construcció. Amb una raqueta de tennis dreta pel mànec i una pilota a sobre ja hi ha el mateix joc que amb els blocs: provar com es manté una cosa dreta, veure-la caure i tornar-hi. Amb el material esportiu passa sovint, que acaba fent el servei que el grup necessita en aquell moment i no el que diu el seu nom. L'equip ho deixa passar mentre el material no se'n ressenti. El que s'hi assaja és l'equilibri, i cada caiguda dona una informació que la prova següent fa servir.
Enderrocar també s'aprèn
I desfer-ho? També forma part de l'aprenentatge. Tombar una torre, desmuntar una estructura o desfer una creació permet experimentar amb les causes i els efectes, acceptar els canvis i descobrir que sempre es pot tornar a començar. Aprendre a construir i a enderrocar és també aprendre a gestionar la frustració i a respectar el que han fet els companys i companyes. Entre circuits, construccions elaborades i enderrocs, el que els infants se n'enduen no és la torre: és com l'han feta i amb qui.
Què notareu a casa aquesta setmana
Que arribin a casa parlant de torres i de construccions, i que expliquin amb detall qui ha fet què. També pot ser que portin algun enuig petit: quan una construcció cau, costa una estona pair-ho.
A casa podeu preguntar…
Ahir vas construir a dins o a fora? Amb qui vas compartir les peces? Què vau fer quan la construcció es va desfer?
I si voleu anar més enllà
A casa n'hi ha prou amb un grapat de peces de fusta o unes pedres del carrer. Deixeu que la construcció es quedi dreta uns dies.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola El Farell
Totes les fotos d'octubre d'El Farell són a la galeria del centre.
A El Farell, els dies de pluja el material baixa a terra i l'estona del migdia es torna més calmada.
