16 Octubre 2026
Hoquei entre bassals i una pissarra per omplir
A l'Escola Les Planes us expliquem com s'ha repartit l'estona del migdia aquesta setmana, del pati moll a la pissarra del porxo.
Havia plogut, i la pista encara tenia bassals d'un extrem a l'altre. Un migdia així es pot resoldre de dues maneres: quedar-se tothom a dins o repartir-se. A Les Planes aquesta setmana s'han repartit, i el resultat és que a la mateixa hora hi havia una partida d'hoquei esquivant l'aigua, una pissarra plena de guix i una cuina de sorra funcionant a ple rendiment. Tot això és l'estona del migdia, i tot passa alhora.
Hoquei a la pista, amb bassals inclosos
Els estics són de plàstic, un de vermell i un de verd, i la pilota és petita i groga. Dos infants es la disputaven al mig de la pista mentre la resta del paviment era un mirall d'aigua amb el reflex dels arbres. Jugar amb la pista mig molla obliga a canviar la manera de córrer: es frena abans, es gira més curt i s'acaba mirant tant el terra com la pilota.
La pissarra del porxo
A la paret del porxo hi ha una pissarra verda llarga, i aquesta setmana s'ha omplert. A dalt a l'esquerra hi ha escrit «menjador LES PLANES» amb un cor al costat i una poma dibuixada a sota, tot fet amb lletra gran de guix. La resta de la pissarra és de qui la vulgui fer servir, i a l'hora del migdia sempre hi ha qui la vol fer servir.
Penjat, a mitja partida
En una punta de la pissarra hi havia una partida de penjat començada: les ratlletes de les lletres, el dibuix de la forca i una esborrada enorme al mig, d'aquelles que es fan amb la mà quan s'ha d'escriure més de pressa del que s'esborra. Un joc que no necessita res més que un guix i algú que pensi una paraula.
Quatre a la vegada, cadascú el seu tros
Més tard, la pissarra s'havia convertit en un mural col·lectiu: diversos infants drets, d'esquena, dibuixant tots alhora, cadascú amb el seu guix i el seu tros de superfície. Hi ha qui escriu el seu nom amb lletres amples i qui dibuixa carbasses. Ningú no reparteix l'espai: s'hi van col·locant i es va negociant sobre la marxa, que és la part que costa més i la que no es veu a la foto.
La cuina de sorra
A l'altra punta del pati hi ha la taula de la sorra, amb un bol metàl·lic encastat i uns cilindres de fusta al voltant. Allà dues mans remenaven terra dins del bol i una tercera hi arribava per sobre. No és un joc amb instruccions: és sorra, aigua quan n'hi ha i el que es pugui inventar, i a Les Planes és dels racons que no es buiden mai. Us deixem el vídeo d'una estona a la sorra, amb les galledes i les paletes.
El lluç
L'altra cosa que passa cada dia, i que no surt a cap foto, és el tast. L'equip acompanya els infants perquè provin aliments nous sense pressionar-los, i el que s'observa és que, quan tenen temps i ningú els empeny, cada vegada s'atreveixen amb més coses i després ho volen explicar. Aquesta setmana n'hi va haver un exemple clar: «A mí abans no m'agradava el lluç, però ho he probat i estaba boníssim» (4t, O.).
Què notareu a casa aquesta setmana
Potser us expliquen que han jugat a hoquei amb la pista mullada, o que han dibuixat a la pissarra del porxo. I potser, amb una mica de sort, que han tastat un peix que no els agradava.
A casa podeu preguntar…
Quin plat has tastat aquesta setmana que no havies menjat mai? T'ha agradat, el tornaries a tastar?
I si voleu anar més enllà
Si a casa hi ha un aliment que sempre diu que no li agrada, proveu-ho sense insistir-hi: al menjador funciona així.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola Les Planes
Al bloc d'octubre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.
Un migdia amb bassals no és un migdia perdut: només es juga a una altra cosa.
