16 Octubre 2026
Un cubell ple de pèsols i una llesca de pa
A l'Espai Migdia d'El Farell us expliquem què passa amb el que queda al plat quan s'acaba el dinar.
Al final de cada torn, el menjador d'El Farell es converteix en un lloc de recompte. Els plats arriben al taulell i, abans d'anar al rentavaixelles, passen per uns cubells blancs on cada cosa té el seu lloc. El que hi queda no és només brossa: és informació. Diu quins plats han agradat, quins costen més i on es pot afinar la propera vegada. Per això el malbaratament, a El Farell, no és una campanya: és una part de la feina de cada dia, compartida entre cuina, neteja i monitoratge.
El taulell on acaba el dinar
Un cartell groc enganxat a la paret marca el punt: «Taulell 15». Allà, una persona de l'equip raspa els plats un per un sobre els cubells. N'hi ha un per al pa, amb un dibuix enganxat perquè s'identifiqui de lluny sense haver de llegir res, i d'altres per a la resta de restes. Separar aquí té una conseqüència pràctica: quan el contingut d'un cubell es veu d'un cop d'ull, qualsevol persona de l'equip sap què ha passat a taula aquell dia sense haver de preguntar-ho.
Un cubell ple de pèsols
Hi ha dies en què el cubell explica una cosa molt concreta. En aquest, els pèsols hi arriben pràcticament sencers, plat rere plat, fins que n'omplen el fons. Un plat que torna així no es dona per perdut ni es resol insistint-hi. Es porta a cuina com a observació, i a partir d'aquí es mira com es combina aquell ingredient amb els altres o quina recepta el fa més fàcil de menjar. Les receptes que més triomfen també surten d'aquí: d'haver mirat què tornava i què no.
El que veu el menjador arriba a la cuina
Quan acaba el servei, l'equip de monitoratge i el de cuina coincideixen al carretó dels cubells i comparteixen el que han vist: quins plats s'han acabat, en quines taules ha costat més, quines combinacions han funcionat. L'Eugenia i la Montse, a cuina, treballen amb aquesta informació per a la setmana següent. És una conversa curta i de cada dia, i és el que fa que una observació feta a taula acabi canviant una recepta.
Servir-se un mateix obliga a decidir
A l'autoservei, els infants es posen el menjar ells mateixos. Aquesta setmana hi havia amanida amb blat de moro, pastanaga i olives, i al costat els plats ja preparats amb la cuixa de pollastre. Agafar la cullera i decidir quanta amanida es posa al plat és una decisió petita que es repeteix cada dia, i és la que acaba marcant la diferència al cubell. Quan el servei ho permet, servir-se un mateix és la millor eina que tenim per ajustar les quantitats.
Preguntar abans de servir-se
Els més petits fan aquest aprenentatge acompanyats: una monitora s'asseu amb ells i els ajuda a mirar què els queda al plat abans de demanar-ne més, amb una llesca de pa al mig de la taula com a recordatori que també compta. A El Farell no es força ningú a acabar-se el plat; el que es demana és pensar per què no s'acaba. Aquesta setmana una criatura ho ha dit així: «Puc agafar-me més pepino, es que m'encanta molt» (4t, M. M.). I n'hi ha que ja fan un pas més i pregunten «Què hi ha de 2n?» (4t, E. B.) abans de decidir quant primer es posen.
Què notareu a casa aquesta setmana
És possible que el vostre infant es prengui uns segons abans de dir quanta quantitat vol, o que pregunti què hi ha després abans de servir-se. No és indecisió: és el mateix càlcul que fa al menjador cada migdia.
A casa podeu preguntar…
T'has agafat molta amanida avui? Has vist els cubells del menjador? Què hi havia, al dels pèsols?
I si voleu anar més enllà
A casa podeu provar-ho: servir-se un mateix la quantitat i decidir-la mirant el plat, no la cassola.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola El Farell
Al bloc d'octubre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.
Un cubell ple de pèsols és una pregunta, i aquesta setmana l'hem feta a cuina.
