16 Octubre 2026
La veu dels nens i nenes: què és el que més ens agrada del menjador?
A l'Escola El Solell hem sortit al pati amb una sola pregunta per als infants d'I4 i I5, i aquí teniu el que han respost.
Aquesta setmana el centre ha volgut donar la paraula als més petits de l'escola. La pregunta era curta —què és el que més t'agrada de l'estona del menjador?— i es va fer d'un en un, al pati, amb la Maria i la Nilda acompanyant les converses. No era una enquesta amb paper ni una rotllana amb el grup sencer: era una conversa de dos, amb el temps que calgués. Les respostes dels infants d'I4 i I5 són el contingut d'aquesta entrada, i també el material amb què l'equip decidirà coses del segon trimestre.
Una pregunta petita i una estona per respondre-la
A I4 i I5, la resposta no arriba de seguida. Primer hi ha un silenci, una mà a la barbeta, una mirada cap a una altra banda. L'equip ho sap i ho compta dins l'activitat: la pregunta es fa i després s'espera. Qui té quatre o cinc anys necessita trobar les paraules, i si se l'empeny acaba dient el que creu que li demanen. Aquesta setmana no hi havia pressa, i es nota en les respostes.
Agenollar-se per preguntar
A totes les converses d'aquests dies hi ha un detall que es repeteix: l'adult està a terra. Les dues monitores es van posar de genolls o en pilota baixa perquè la cara quedés a la mateixa alçada que la de l'infant. No és una qüestió de formes. Una pregunta feta des de dalt es respon com es responen les preguntes dels adults —curt i el que toca—; una pregunta feta ulls amb ulls es respon com es parla amb algú conegut.
D'un en un, i sense el grup al davant
Les converses es van fer per separat, amb un sol infant cada vegada. Quan es pregunta a tot el grup alhora, el que passa gairebé sempre és que la primera resposta arrossega totes les altres: si un diu els macarrons, tothom diu els macarrons. D'un en un, cadascú respon la seva, i és l'única manera que l'activitat serveixi d'alguna cosa més que confirmar el que ja ens imaginàvem.
«A papes i mames»
Una de les respostes d'aquesta setmana va ser aquesta: «M'agrada jugar amb les nines a papes i mames.» (I4, E. Y.). Val la pena fixar-s'hi, perquè la pregunta era del menjador i la resposta parla del joc. A I4 i I5, l'estona del migdia és una sola cosa: el dinar, el pati i les nines van tots junts. Quan us expliquin a casa què han fet al menjador, pot ser que us parlin d'això i no del plat.
El vídeo
Us deixem també un fragment de quatre segons gravat durant una de les converses, al pati, davant de la paret rosa. És curt a posta: només és per veure com es fan les preguntes i com s'escolten les respostes.
Què en farem, de tot això
L'equip del migdia recull aquestes respostes per saber què els fa feliços de l'estona del menjador, i això és informació que es fa servir: les activitats que es repeteixen, les que es canvien i les que s'aparquen surten en bona part d'aquí. Preguntar-ho i després no fer-ne res seria el pitjor que podríem fer amb una resposta d'un infant de quatre anys.
Què notareu a casa aquesta setmana
Pot ser que us expliquin que una monitora els va preguntar una cosa al pati i que ells li van respondre. També pot passar que no us ho diguin i que, en canvi, us parlin de les nines.
A casa podeu preguntar…
Què t'agrada més de l'estona del menjador? I què és el que menys?
I si voleu anar més enllà
Si la resposta de casa no coincideix amb la que va donar al pati, totes dues són bones: a quatre anys, la resposta depèn del dia.
Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola El Solell
Al bloc d'octubre hi trobareu les fotos noves d'aquesta setmana.
Preguntar-ho és fàcil; el que costa, i és el que s'ha fet aquesta setmana, és esperar la resposta.
