Construïm dins i fora de l’escola

Dos infants a terra d'una sala interior construeixen amb peces de fusta al costat d'una caixa de fusta plena de blocs

24 Octubre 2026

Construïm dins i fora de l'escola

A El Farell, la pluja dona una treva i l'estona del migdia s'omple de construccions: blocs de fusta a dins i pedres i sorra a fora.

La pluja ha tornat a l'escola, però aquests dies ha donat una mica de treva i a l'Espai Migdia ho hem aprofitat. Entre les opcions que hi ha, tant a dins com a fora, n'hi ha una que apareix a tots els grups: construir. No és només apilar peces. És una activitat lliure, que cadascú agafa com vol i que omple de possibilitats els espais interiors i els exteriors.

Dins, amb blocs de fusta

A dins, el material són blocs i peces de fusta que surten d'una caixa i es treballen a terra. Construir-hi no és apilar: és resoldre problemes petits —quina peça aguanta i quina cau— i tornar-hi quan cau. Quan dos infants fan la mateixa estructura, arriba un moment en què les dues mans van a la mateixa peça i algú ha d'esperar que l'altre la deixi anar. És això el que l'equip busca aquests dies de pluja: una activitat que no necessita gaire espai, que es pot fer amb calma i que aguanta tota l'estona.

Dos infants a terra d'una sala interior construeixen amb peces de fusta al costat d'una caixa de fusta plena de blocs

Compartir la caixa, i l'espai

Quan plou, 3r i 4t comparteixen el vestíbul i el menjador, i això vol dir compartir també el material. Abans de construir cal decidir coses: qui agafa quines peces, on es posa cada estructura i què passa si dos volen la mateixa. Negociar i respectar els torns forma part de l'activitat tant com apilar, i és el que ha anat fent que els dos grups coincideixin amb més calma. I quan surt bé, es vol ensenyar de seguida: «Mira què hem fet, corre, aquesta és la meva!» (5è, M. F.).

Fora, el que hi ha a terra

A fora el material no surt de cap caixa: és el que hi ha a terra. Pedretes, trossos d'escorça, les escletxes d'una vorada. Els materials naturals i els elements diversos serveixen igual que els blocs per imaginar, experimentar i transformar l'entorn, i tenen una cosa que els blocs no tenen: no encaixen mai del tot. Cal provar-ne unes quantes abans de trobar la que hi va bé, i cap peça no es repeteix. Això allarga el joc i obliga a mirar el terra d'una altra manera, buscant-hi formes i mides en lloc de passar-hi per sobre.

Dos infants ajupits sobre la vorada d'un parterre col·loquen pedretes i un tros d'escorça en una escletxa

Sorra i una post de fusta

A la zona de sorra hi ha un pas previ que no es veu a la construcció acabada: allisar el terra amb una post de fusta plana abans de posar-hi res a sobre. Preparar la base també és construir, perquè sobre sorra remenada no s'aguanta res. És el tipus de descoberta que no s'explica: es fa, cau i es comprova. Per això l'equip de monitoratge deixa que cadascú hi trobi el seu sistema en lloc de donar-li la solució feta. Una solució donada serveix per a aquella construcció; una de trobada serveix per a totes.

Un infant ajupit en una zona de sorra allisa el terra amb una post de fusta plana

Piles i torres de pedra

Hi ha construccions que es queden fetes al paviment, al costat del mur baix, quan els qui les han fetes ja són en una altra cosa: un munt de pedres petites, una torre que s'aguanta dreta. Mentre hi siguin, qualsevol les pot mirar, refer o desfer, i això no es discuteix. Una construcció que es queda al pati deixa de ser d'un infant i passa a ser de tothom qui hi passi. Entendre-ho costa, i és una de les coses que l'estona del migdia ensenya sense dir-la mai en veu alta.

Dues construccions de pedres petites, un munt apilat i una torre, sobre el paviment del pati al costat d'un mur baix

Una raqueta, una pilota i prou

Construir no demana material de construcció. Amb una raqueta de tennis dreta pel mànec i una pilota a sobre ja hi ha el mateix joc que amb els blocs: provar com es manté una cosa dreta, veure-la caure i tornar-hi. Amb el material esportiu passa sovint, que acaba fent el servei que el grup necessita en aquell moment i no el que diu el seu nom. L'equip ho deixa passar mentre el material no se'n ressenti. El que s'hi assaja és l'equilibri, i cada caiguda dona una informació que la prova següent fa servir.

Un infant al pati aguanta una raqueta de tennis dreta pel mànec amb una pilota sobre el puny, amb una altra raqueta a terra

Enderrocar també s'aprèn

I desfer-ho? També forma part de l'aprenentatge. Tombar una torre, desmuntar una estructura o desfer una creació permet experimentar amb les causes i els efectes, acceptar els canvis i descobrir que sempre es pot tornar a començar. Aprendre a construir i a enderrocar és també aprendre a gestionar la frustració i a respectar el que han fet els companys i companyes. Entre circuits, construccions elaborades i enderrocs, el que els infants se n'enduen no és la torre: és com l'han feta i amb qui.

Què notareu a casa aquesta setmana

Que arribin a casa parlant de torres i de construccions, i que expliquin amb detall qui ha fet què. També pot ser que portin algun enuig petit: quan una construcció cau, costa una estona pair-ho.

A casa podeu preguntar…

Ahir vas construir a dins o a fora? Amb qui vas compartir les peces? Què vau fer quan la construcció es va desfer?

I si voleu anar més enllà

A casa n'hi ha prou amb un grapat de peces de fusta o unes pedres del carrer. Deixeu que la construcció es quedi dreta uns dies.

Fotos de l'Espai Migdia de l'Escola El Farell
Totes les fotos d'octubre d'El Farell són a la galeria del centre.

A El Farell, els dies de pluja el material baixa a terra i l'estona del migdia es torna més calmada.

Publicada el

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *